Obres de J. S. Bach, Gluck i Bartók, entre d’altres. Deutsche Grammophon, 2017.
Hélène Grimaud recull en un doble disc moviments de les seves gravacions més recents –com si es tractés d’un resum de fites discogràfiques, de Johann Sebastian Bach a Béla Bartók–, moltes de les quals realitzades en directe. Les peces per a piano sol, en el primer disc, s’inicien amb el Preludi i fuga núm. 6, en Re menor, executat amb una agilitat admirable; mentre que les concertants, de forma similar, s’inauguren amb el moviment d’obertura del Concert per a clavicembal i cordes, BWV 1052. Tota una declaració d’intencions. En efecte, tenen en comú les peces aquí reunides la claredat polifònica, així com una vehemència controlada, que dona peu a un so rodó, espontani i profund. Fins i tot podent-les gaudir aquestes com un fresc –visió panoràmica per diversos compositors i èpoques–, l’oient es queda amb ganes de reubicar els moviments en context i escoltar les composicions íntegres, en el seu format original. Si aquest és el propòsit d’aquesta recopilació, sens dubte l’assoleix! A tall de bis, incorporat al final del segon dels discos (aquell que conté les col·laboracions amb conjunts simfònics de primer ordre, dirigits per figures de l’alçada de Pierre Boulez, Esa-Pekka Salonen, Andris Nelsons o Vladimir Jurowski), cal destacar l’encisadora versió per a piano que Giovanni Sgambatti va fer de la “Dansa dels esperits” de l’Orfeo ed Euridice de Gluck. El pianisme de Grimaud preserva i desentranya el misteri de l’amor impossible, en la declamació d’una melodia que transporta.
Foto destacada: Matt Henneck
