HOMENATGE A ROGER ALIER. Serena Sáenz, David Alegret, Jan Antem, Carles Cosías, Carlos Daza, Beñat Eguiarte, Mercedes Gancedo, Tina Gorina, María Hinojosa, Núria Rial, Marc Sala i Laura Vila, cantants. Josep Buforn i Stanislav Angelov, pianistes. Fragments operístics i cançons de Guastavino, Toldrà, Rossini, Cilea, Donizetti, Cimarosa, E. Halffter, Händel, Strauss, Délibes i Mozart. FOYER DEL LICEU. 11 DE JUNY DE 2024.
Malgrat la pluja i la limitada difusió que se’n va fer, el Foyer del Liceu es va omplir totalment en el concert d’homenatge a Roger Alier.
Roger Alier i Aixalà, mort a final de juny de l’any passat, als vuitanta-un anys, va ser una figura clau del món operístic català del darrer mig segle, i ho va ser perquè tenia una única passió: l’òpera; una passió monolítica que tenia múltiples maneres d’expressar i vehicular.
Roger Alier va ser conegut principalment com a crític operístic del diari «La Vanguardia» durant trenta-sis anys, però no és menys important la seva feina com a professor universitari, escriptor o conferenciant. Alier va difondre el seu amor i els amplíssims coneixements operístics a través d’articles i llibres, però també a través de la ràdio i la televisió participant en programes de força popularitat. El seu entusiasme el va dur a iniciar, dirigir, impulsar o participar en multitud d’iniciatives variadíssimes, des de representacions operístiques a llocs insòlits, viatges temàtics o publicacions periòdiques, però tot sempre amb un únic denominador comú: l’òpera.
Culte i intel·ligent, Alier tenia un esmolat sentit de l’humor amb el qual, però, no feia mai mal a ningú. La bondat de fons, la bondat d’ànima i la generositat (Alier era dels professors que deixaven discs i llibres als alumnes, i de vegades els recuperava i de vegades no) van ser les seves principals qualitats.
Jordi Maddaleno, fill adoptiu d’Alier i successor seu a les pàgines de «La Vanguardia», va organitzar i presentar aquest concert d’homenatge. Maddaleno ho va fer excel·lentment alternant parlaments que glossaven aspectes de la vida entusiasta d’Alier amb actuacions de diversos cantants, tots ells vinculats d’una manera o altra a l’homenatjat. Dotze cantants diferents: Serena Sáenz, David Alegret, Jan Antem, Carles Cosías, Carlos Daza, Beñat Eguiarte, Mercedes Gancedo, Tina Gorina, María Hinojosa, Núria Rial, Marc Sala i Laura Vila van pujar a l’escenari del Foyer. Alguns amb trajectòries professionals ja molt consolidades, d’altres a l’inici de la carrera, van cantar acompanyats per dos pianistes: Josep Buforn i Stanislav Angelov. No s’escau fer una crítica convencional d’un acte com aquest considerant qui ho va fer millor o qui ho va fer pitjor. Tothom ho va fer generosament, des de l’afecte i el record emocionat, i amb això, aquesta vegada, ja n’hi ha prou.
Onze autors diferents van ser interpretats, entre els quals Rossini i Mozart, els dos compositors favorits d’Alier. També es va poder escoltar “Pria che spunti in ciel l’aurora”, l’ària de Paolino d’Il matrimonio segreto de Cimarosa, l’òpera favorita de Roger Alier; l’òpera que, segons Maddaleno, escoltava amb un somriure mentre moria.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
