PALAU ÒPERA. Claudio Monteverdi: L’Orfeo. Llibret d’Alessandro Striggio. Ian Bostridge, Monica Piccinini, Marina de Liso, Ugo Guagliardo, Roberta Invernizzi, Fabrizio Beggi, Francesco Marsiglia, Filippo Mineccia, Valentino Buzza, Matheus Pompeu. Europa Galante. Cor de Cambra del Palau de la Música. Fabio Biondi, director. PALAU DE LA MÚSICA. 18 DE FEBRER DE 2022.
Repassar L’Orfeo de Monteverdi és una assignatura que s’hauria de dur a terme cada cert temps per no oblidar els orígens del gènere. La lectura que Fabio Biondi va fer de la favola in musica del compositor de Cremona va ser més tècnica que emocional, sobretot a la primera part. Es tracta d’una partitura que es fonamenta en el text i en com és dit i cantat. En aquest sentit, cal dir que la interpretació va anar de menys a més, amb una segona part de gran envergadura gràcies, en bona part, a la sapiència del tenor Ian Bostridge.
Fabio Biondi va marcar des de la “Simfonia” inicial un camí d’equilibri i elegància, atent als matisos i amb algunes improvisacions, amb ell al violí solista, com els virtuosístics diàlegs amb Orfeo. La seva formació, Europa Galante, va estar esplèndida, amb solos de gran bellesa d’arpa i tiorba i uns vents de primeríssim nivell. A la primera part, però, un tempo un punt lent va restar frescor a algunes escenes. Per la seva banda, el Cor de Cambra del Palau va sonar molt equilibrat i ben empastat.
Amb una direcció tan acurada, i tenint en compte que no es va fer cap mena de teatralització, la part expressiva va quedar en mans dels cantants, desiguals al llarg de la vetllada. El protagonista de la nit va ser sens dubte Ian Bostridge. Contingut a la primera part, a la segona, on gairebé tota l’obra recau sobre ell, va oferir un Orfeo espectacular, d’enorme volum, fraseig bonic, alta musicalitat i algunes colorature que si bé marquen el pas dels anys encara demostren el domini que el tenor té de la tècnica. En l’àmbit escènic, el tenor anglès va demostrar un gran domini actoral passejant i interactuant amb els músics mentre interpretava amb convenciment absolut “Questi i campi di Tracia”, i va ser dels pocs que va donar vida al personatge.
La segona veu més aplaudida de la nit, i amb raó, va ser la de la contralt Marina de Liso, amb una emissió potent i domini total de tècnica i expressivitat, tant en el seu rol de missatgera com en el d’Esperança, amb què va destacar a l’ària “Ecco l’altra palude”, amb una línia de cant molt bonica. No en va quedar lluny la soprano Monica Piccinini, que va ser una dolça Euridice i Música.
Van destacar els baixos Ugo Guagliardo com a Caronte i Fabrizio Beggi en el rol de Plutone, ambdós de veu contundent i caràcter eloqüent; la soprano Roberta Invernizzi com a Proserpina i nimfa, i el baríton Francesco Marsiglia, que va fer un Apollo vívid. El contratenor Filippo Mineccia va pecar d’excés de volum, i els tenors Valentino Buzza i Matheus Pomeu, aquest de veu molt bella, van completar el repartiment.
El públic va aplaudir amb generositat, fet que demostra, després del rotund èxit del Radamisto que va obrir el cicle Palau Òpera, que aquesta iniciativa ha estat un gran encert.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
