CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. “Gesualdo i Stravinsky, rebels musicals”. Nederlands Kamerkoor. Dir.: Risto Jost. Obres de Carlo Gesualdo i Igor Stravinsky. PALAU DE LA MÚSICA. 3 DE JUNY DE 2012.
Per Jaume Comellas
Rudyard Kipling, l’escriptor indiobritànic, va escriure un poema amb un títol tan curt com If, o sigui la conjunció condicional, el tema del qual ara no cal esmentar, perquè allò que interessa és remarcar el fet mateix de la condicionalitat.
La provocació de l’encapçalament d’aquesta crítica pretén justificar-se pel fet que “si…” els dies anteriors a la celebració d’aquest concert, els mitjans de comunicació hi haguessin destinat una centèsima part de l’atenció que van prestar al més insignificant dels fets –diguem-ne musicals– d’una manifestació de tall descaradament comercial que vivia per les mateixes dates Barcelona, és molt possible que hi hauria hagut més persones que se n’haguessin assabentat; i així haurien pogut gaudir de la meravella i substantivitat que va oferir. Però així funcionen les coses entre nosaltres i, per adobar-ho, els mitjans públics no ofereixen ni el més mínim matís d’excepció.
Buidada la bilis incontenible, cal centrar-nos en el fet objectiu. El programa confrontava, no tan provocadorament com en principi aparentava, dos mons distants però aquí aplegats i confluents a redós de sengles crisis: existencial la del compositor napolità i estètica la del rus, aleshores en plena immersió en el neoclassicisme. D’això va resultar un programa molt elaborat, exigent, sense concessions, d’una austeritat mística –tanmateix tacat amb escapades de tall popular altrament molt intel·lectualitzades–, i alhora d’una capacitat de penetració extraordinària.
Música gairebé antiespectacle, la interpretació del Nerderlands Kamerkoor, excepcional d’afinació, ritme, expressivitat i qualitat de veus, va convertir quelcom que hauria pogut resultar morfeic en un concert d’una bellesa esplèndida, d’un enfilall de moments sublims i seductors, que el públic –no precisament especialista en conjunt, turistes despistats inclosos– va viure en un crescendo íntim i finalment exultant d’identificació i de goig.
Probablement algun lector d’aquest escrit dirà, dolent-se’n, “If…”.
