Per JOSEP MARIA GREGORI I CIFRÉ
Catedràtic de Patrimoni Musical de la UAB
- Motivacions i procés
Catalunya és un dels pocs països europeus que encara desconeix la riquesa del seu patrimoni musical pel que fa al repertori compositiu dels seus mestres de capella, organistes i músics, el qual es conserva oblidat en nombrosos arxius (principalment eclesiàstics). Tanmateix, aquesta riquesa que encara roman desconeguda ha pogut sobreviure les nombroses escomeses bèl·liques que el nostre país ha sofert, sobretot els darrers segles. Només cal imaginar, per un moment, quins serien els titulars de la premsa si hom anunciés la descoberta de milers d’obres desconegudes de literats de primera fila o de centenars de pintures i escultures inèdites d’artistes de relleu! Doncs exactament això és el que succeeix amb el repertori compositiu dels músics catalans dels segles pretèrits.
Des de l’edició que Felip Pedrell va dur a terme el 1908 del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (actual Biblioteca Nacional de Catalunya), fins a l’edició el 2007 del primer volum de la sèrie Inventaris dels fons musicals de Catalunya dedicat al fons musical de la catedral-basílica de Terrassa (TerC), hem trigat pràcticament cent anys a posar en marxa un projecte pensat en la recuperació sistemàtica de la riquesa musical que encara roman en nombrosos arxius catalans.
El projecte IFMuC, el vam endegar en el si del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona a partir del curs acadèmic 2001-02, quan els estudis de musicologia eren els de la titulació d’Història i Ciències de la Música. A partir del 2003, el projecte IFMuC ha tingut quatre projectes de recerca del Micinn (2003-2006, 2007-2010, 2011-2014, 2016-2018).[i]
Ara, després de l’experiència de catorze cursos acadèmics, i gràcies a les pràctiques integrades de les assignatures de Patrimoni Musical i Pràcticum d’Arxivística, impartides a la universitat i, sobretot, als mateixos arxius que custodien els fons,[ii] podem dir, a la llum dels resultats publicats els darrers anys, no només que hem aconseguit endegar aquesta tasca amb entusiasme i voluntat de servei al nostre país –així com a la comunitat científica i artística nacional i internacional–, sinó que ja podem mostrar els resultats d’aquest projecte a través del web de patrimoni musical http://ifmuc.uab.cat, operatiu des del 2015.[iii]
La posada en marxa del nou web acompleix la funció de permetre l’accés immediat a la totalitat dels registres catalogràfics de les bases de dades IFMuC, a fi de facilitar-ne la consulta. Per això el nou web no pretén, en cap cas, substituir l’edició impresa dels catàlegs, tot i que, com és obvi, el tiratge del nombre d’exemplars es veurà reduït. Entenem que l’edició impresa dels catàlegs continua sent útil i necessària per a la recerca musicològica. L’edició impresa ve precedida d’una breu introducció metodològica, seguida del corresponent estudi introductori en el qual es fa esment de la personalitat dels fons, la seva història i les principals aportacions musicals que conté per al coneixement de la història de la música a Catalunya. L’estudi que precedeix l’inventari conté un capítol historiogràfic elaborat amb dades extretes de la documentació conservada a l’arxiu històric al qual pertany el fons, les quals ajuden a complementar els aspectes històrics de la institució mare que ha generat l’existència del fons musical –magisteris de capella, organisties, escolanies i cobles de ministrers o músics–, així com els perfils biogràfics dels compositors que hi són representats, molts dels quals han romàs desconeguts fins a l’edició del catàleg.
- Objectius i beneficis
En el context de la gestió del patrimoni musical europeu hi ha un interès creixent a crear grans bases de dades mitjançant portals d’internet, amb l’objectiu de facilitar el lliure accés a la consulta de la descripció i del contingut dels fons musicals conservats als arxius i museus. El projecte IFMuC té l’objectiu de convertir el repertori musical dels fons catalogats en una biblioteca digital, de manera que tots els ciutadans puguin accedir fàcilment a aquests grans volums de coneixement.
Dins l’àmbit del patrimoni musical català existeixen grans volums de partitures antigues, conservades de manera manuscrita en nombrosos arxius, sovint amb condicions d’accés poc favorables. D’aquí ve la urgència de bastir aquesta plataforma, per facilitar el lliure accés, en aquesta primera fase del projecte, als registres catalogràfics de les col·leccions “obres d’autor”, “obres anònimes”, “llibres corals”, “llibres de faristol” i “impresos” dels fons inventariats, i, en una darrera fase, al mateix repertori musical completament digitalitzat. Probablement els costos d’una acció d’aquesta envergadura menarien a digitalitzar primer les col·leccions de les “obres d’autor” i, més endavant, la resta de col·leccions.
El projecte preveu tres fases d’actuació:
- La primera consisteix a facilitar el lliure accés a la informació continguda en els camps de descripció dels registres catalogràfics del repertori musical ordenat dels fons catalogats, per mitjà de les col·leccions “obres d’autor”, “obres anònimes”, “llibres de faristol”, “llibres corals” i “impresos”. Aquesta fase de difusió en línia (per internet) és la que ara presentem i la que inaugura la posada en marxa del nou portal.
- La segona té com objectiu donar a conèixer l’edició del repertori musical dels tresors més significatius dels fons catalogats a través de la col·lecció Mestres Catalans Antics. Quaderns dels Fons Musicals de Catalunya. A l’hora d’endegar el projecte IFMuC i de prendre consciència del valor patrimonial dels nostres fons, vam considerar que una manera de posar el fil a l’agulla en la recuperació del repertori compositiu dels antics mestres, era la implicació dels mateixos centres curadors mitjançant la seva participació en una coedició, si fos possible de caràcter periòdic, destinada a difondre les joies musicals dels seus fons respectius. L’entusiasme d’una iniciativa com aquesta permetrà que l’immens tresor sonor que roman momificat en els fons dels arxius del país pugui sortir de forma progressiva a la llum, a fi de ser interpretat i incorporat en les noves programacions de concerts i enregistraments dels intèrprets. Entre els anys 2013 i 2016 han vist la llum vuit quaderns dedicats a obres de Pere Beuló, Pere Riquet, Joan Pujol, Josep Reig, Miquel Rosquelles, Tomàs Milans, Carles Baguer, Felip Olivelles, Joan Crisòstom Ripollès, gràcies a la col·laboració de les entitats curadores dels fons, amb el concert del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- La tercera fase consistirà a permetre l’accés online al repertori musical dels fons digitalitzats des del mateix portal, de tal manera que els registres catalogràfics de les col·leccions “obres d’autor”, “obres anònimes”, “llibres de faristol” i “llibres corals” permetin visualitzar la imatge digital completa dels seus respectius manuscrits. Sabem que aquesta fase és ambiciosa i complexa, tant pel cost que representa com per la suma de complicitats que requereix executar-la. Tanmateix, l’objectiu del projecte es veurà acomplert a mesura que el mateix repertori dels fons catalogats sigui accessible a través del web.
Les expectatives de l’IFMuC es veuen plenament satisfetes pel fet sistèmic de fer el retorn a la societat del nostre temps de la immensa riquesa musical generada en èpoques passades i que el projecte centra en els fons de manuscrits musicals que es conserven en arxius, biblioteques, museus i centres de documentació. Els beneficis del projecte revertiran en diversos àmbits:
- Científic: mitjançant la promoció de noves recerques (treballs de màster i tesis doctorals) sobre autors –molts d’ells pràcticament desconeguts fins al moment–, gèneres i repertoris, estils i èpoques de la història de la música catalana, per part de la comunitat científica nacional i internacional.
- Artístic: mitjançant l’accés dels intèrprets nacionals i internacionals als registres catalogràfics d’aquests repertoris i materials fins ara desconeguts majoritàriament, i al lliure accés que tindran, en un futur, esperem que no gaire llunyà, als manuscrits digitalitzats.
- Social: tota la societat, nacional i internacional, es veurà beneficiada per la difusió que intèrprets i gestors musicals podran fer d’aquests repertoris mitjançant les seves programacions de concerts i enregistraments discogràfics.
- Educatiu: l’ensenyament de la història de la música podrà incloure en els seus trajectes formatius la descoberta d’antics repertoris sonors fins ara desconeguts.
La capacitat del projecte de generar beneficis a la societat i a les persones radica en la seva decidida aposta per recuperar la memòria històrica i facilitar l’accés de la societat a la cultura musical del nostre país. L’accés universal a aquesta nova plataforma digital facilitarà el redescobriment i el coneixement de les nombroses llacunes que encara avui tenyeixen el mapa de la història de la música catalana.
La voluntat de l’equip de l’IFMuC està guiada per l’esperit de restaurar un deute sistèmic, un deute que vivim com un deure, no només científic, sinó també moral i humanístic: el fet de treballar amb l’objectiu de donar a conèixer la riquesa dels resultats d’un projecte tan engrescador com aquest, no només per als altres investigadors, per als intèrprets que es dediquen a la interpretació de la música antiga i clàssica, i per als pedagogs que es dediquen a l’ensenyament de la música i de la seva història, sinó per a tot el conjunt de la societat del nostre temps, la qual es troba necessitada com mai de retrobar les seves arrels i, amb aquestes, la seva memòria musical.
[i] Val a dir que entre el 2006 i el 2010 la Subdirecció General d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar una part de les tasques de fitxatge dels fons musicals del projecte, gràcies al capteniment del seu subdirector, el Dr. Ramon Alberch i Fugueres, actual director de l’ESAGED.
[ii] Actualment la UAB manté signats convenis de pràctiques de patrimoni musical amb els arxius eclesiàstics de les catedrals de Girona i Lleida, les parròquies de Castelló d’Empúries, Sant Pere de Reus, Santa Maria del Pi de Barcelona, Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar, Arxiu Diocesà de Solsona, Arxiu Diocesà de Girona, Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, els arxius d’Igualada, Ripoll i Tàrrega de la xarxa d’Arxius Històrics Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca del Seminari Episcopal de Barcelona i el Centre de Documentació i Gestió Documental de l’Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
[iii] Per a la descripció d’aquest procés, podeu consultar els articles de Gregori i Cifré, Josep Maria. “La catalogació dels arxius musicals de Catalunya, una de les línies de recerca de l’IDIM de la UAB”, I Congrés de Música a Catalunya. Barcelona: Consell Català de la Música, 1994, p. 863-865; “El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autònoma de Barcelona”, Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), p. 483-497; “Els inventaris dels Fons Musicals de Catalunya, el projecte de la UAB per a la recuperació del patrimoni musical”, 2n Congrés Internacional de Música. Barcelona: Consell Català de la Música, 2013, p. 621-625; “Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán”, a M. Nagore i V. Sánchez (ed.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2014, p. 127-134; i “Catalonia project report”, Early Music, 43 (2015), p. 367-368.
