PALAU PIANO. Ignasi Cambra, piano. F. Chopin: Impromptus op. 29, op, 36, op. 51 i op. 66 post. A. Skriabin: Sonata núm. 2, op. 19. J. Bramhs: Intermezzi op. 118; Rapsòdies, op. 79. PALAU DE LA MÚSICA. 24 DE GENER DE 2022.
Després de sis anys d’absència, Ignasi Cambra va tornar a actuar al Palau de la Música en un programa de màxima exigència en què el pianista barceloní va oferir obres de Chopin, Skriabin i Brahms.
Ignasi Cambra és un pianista veritablement excepcional, de qui ja hem lloat tant la sensibilitat interpretant obres de Schubert i Grieg com una qualitat tècnica acompanyada d’una musicalitat que aprofundeix en els més recòndits aspectes que amaguen les obres que passen per les seves mans. L’esforç afegit que suposa, en el seu cas, l’aprenentatge de les obres clàssiques i la seva memòria musical realment admirable no deixen de sorprendre’ns i ser motiu de constant admiració. Les seves interpretacions d’obres per a piano i orquestra de Mozart, Beethoven o Grieg i unes recreacions d’altíssim voltatge dedicades a grans pàgines pianístiques del Romanticisme l’han convertit en un referent entre els nostres pianistes i un exemple a seguir per l’esforç en el treball que s’ha obert també a altres disciplines, com les empresarials –recordem que l’any passat va completar el programa Executive MBA de l’IESE.
Cambra va començar el concert amb música de Chopin, la dels Impromptus, quatre joies del llegat del compositor polonès entre els quals va sobresortir l’apassionada versió de la celebèrrima Fantasia-Impromptu op. 66, amb una part central en què tot el lirisme chopinià, el rubato i el bon gust en la dicció van assolir cotes d’altíssima emotivitat interpretativa. Música de Chopin que Cambra comprèn amb sensibilitat, apassionament, vehemència i a la qual atorga una personalitat musical en què tècnica i expressió conviuen en un encadellat perfecte. I Cambra, un pianista d’expressió elegant, curós, a moments passional, en d’altres evocador i d’una dicció refinada, va regalar al públic del Palau dues apassionades versions de les Rapsòdies, op. 79 de Brahms. Tota la fortalesa, la increïble seguretat que mostra en els complexos salts o creuaments de mans que apareixen a les Rapsòdies li van permetre oferir unes interpretacions colpidores per la intensitat.
La segona part va estar dedicada als sempre exigent i intens opus 118 de Brahms, amb partitures oníriques, cimeres del piano del segle XIX i una de les millors expressions musicals assolides mai pel compositor alemany, així com a la complexa Sonata núm. 2 de Skriabin, que el propi pianista va explicar al públic del Palau que volia enllaçar sense interrupcions amb la música de Brahms.
De la música de Brahms, Cambra va fer brollar intensitat, serenor, poesia i un seguit de sensacions en què el simfonisme de les harmonies convivien amb el lirisme més intens per crear un cosmos d’una fortalesa tímbrica de bellíssima sensibilitat. Totes les complexitats que guarda l’exigent Sonata núm. 2 de Skriabin confegien, per la seva claredat de dicció respecte de la complexitat harmònica, una sèrie de paisatges sonors que evocaven aquell ventall de sensibilitats marcades per l’obra de Chopin però també per l’impacte que al compositor rus li va generar la seva visita a Itàlia. L’alt virtuosisme que demana la composició no va ser obstacle per a una versió plena de valentia per la seva elecció agosarada de tempo.
Com a cloenda, grans aplaudiments per al pianista que van tenir com a recompensa el Preludi per a la mà esquerra de Skriabin i el primer dels Nocturns de Chopin, ambdues obres carregades d’una gran sensibilitat interpretativa.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
