Igualada reivindica el llegat musical oblidat del mestre Just

CONCERT D’HOMENATGE AL MESTRE JOAN JUST I BERTRAN. Joaquim Font, Sandra Roset, Cor Infantil de l’ECMMI, Cor Exaudio, Cor d’Homes d’Igualada, Coral Mixta d’Igualada, Cobla Terres de Marca, Banda de Música d’Igualada, Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia i Orquestra Terres de Marca. Direcció: Montserrat Roset, Carles Prat, Èric Varas, Concepció Ramió, Daniel Mestre. TEATRE MUNICIPAL DE L’ATENEU (IGUALADA). 27 DE NOVEMBRE DE 2022.

El diumenge 27 de novembre la ciutat d’Igualada va retre homenatge al mestre Just amb un concert amb motiu del 125è aniversari del seu naixement. Repertori per a cor, piano, banda, cobla i orquestra es van trobar dalt d’un escenari amb un Teatre Municipal de l’Ateneu ple fins a la bandera. L’acte fou una iniciativa del director igualadí Daniel Mestre, que comptà com a padrí d’honor amb l’igualadí més internacional de tots: Jordi Savall, que fou deixeble del mestre Just.

Joan Just i Bertran (1897-1960) ha estat la figura més influent de la història d’Igualada en l’àmbit musical. Tot i que nasqué a Sant Cugat Sesgarrigues, la seva trajectòria musical sempre estarà lligada a la ciutat d’Igualada, on arribà l’any 1931 per ser director del Conservatori de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera succeint Manuel Borgunyó. Durant la seva etapa a Igualada va fundar corals, bandes i va dinamitzar la vida musical de la ciutat de tal forma i amb tant d’ímpetu que encara avui és recordat: una plaça de la capital de l’Anoia duu el seu nom, el Conservatori actual també, i hi ha un llibre de la seva biografia amb text de Jordi Dalmau i il·lustracions de Pilarín Bayés. Les seves anècdotes sobre el Requiem de Mozart que va dirigir o bé sobre com va salvar l’orgue de Santa Maria durant la Guerra Civil s’han transmès de pares a fills. A la ciutat tothom se sap de memòria l’Himne del patge Faruk, la seva composició més reconeguda, que es canta amb devoció. Però més enllà d’això hi ha un desert.

Amb l’excepció –possiblement– del record que perdura en la memòria de la generació d’igualadins que el va viure, la societat igualadina i catalana no sap res del seu llegat musical. A les plataformes en línia no hi ha gairebé res del mestre Just. No s’ha editat ni enregistrat pràcticament mai la seva música. De fet, la majoria de les partitures que es van utilitzar al concert del diumenge passat encara estaven escrites a mà. La ciutat s’ha omplert la boca manta vegades amb el nom del mestre Just, però mai ningú ha mostrat interès en el seu llegat musical i a descobrir-ne les obres. Per tant, és d’agrair la iniciativa del director Daniel Mestre de tirar endavant aquesta proposta més que necessària i que en paraules seves “és un acte de justícia que la ciutat li devia”. Els igualadins, tan bons exportant pell i teixits, no som bons per exportar els nostres músics.

Hem d’admetre obertament que desconeixem absolutament el llegat del mestre Just. Per tant, el concert va servir sobretot perquè els assistents ens poguéssim aproximar al seu repertori. I, no menys important, també per fer l’exercici crític de valorar la categoria de la seva música i posicionar-la en el panorama local, nacional i internacional.

Si bé és veritat que l’obra del mestre Just és el reflex d’una època concreta i d’un context d’una ciutat industrial de la Catalunya interior, també és cert que no era un compositor atrevit en el llenguatge. La seva obra segueix més els viaranys d’Albéniz que no pas dels de qui fou mestre seu, Enric Morera, o de l’entorn de Felip Pedrell. Però cal reconèixer que som davant un compositor amb una tècnica d’orquestració excel·lent, sigui per a banda, per a cobla o bé per a orquestra simfònica, i amb un nivell d’escriptura contrapuntística molt elevat.

Del concert cal destacar la interpretació dels Tres quadres simfònics, una obra que s’estrenà pòstumament l’any 1960 en un concert a Igualada amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Eduard Toldrà. Després, quedà en l’oblit fins a aquest 2022, que tornà a escoltar-se al mateix teatre on s’havia estrenat 62 anys abans. És un exemple claríssim que hauria de fer reflexionar la mateixa ciutat d’Igualada, que s’ha dedicat a fer “postureig” amb la figura del mestre Just, però que ha deixat caure en l’oblit la seva música.

En el concert també es van poder escoltar els arranjaments corals d’algunes cançons populars catalanes i nadales que van sorprendre gratament per la seva originalitat harmònica i contrapuntística. Un repertori coral d’un nivell equiparable al de Manuel Oltra, però que ni s’ha editat, enregistrat ni cantat mai fora d’algunes interpretacions de les mateixes corals igualadines. Així doncs, el concert també hauria de servir perquè el món coral català en conegui i interpreti l’obra. Aquesta reivindicació hauria d’anar acompanyada per una proposta institucional d’edició i publicació de tot aquest repertori.

Va ser un concert necessari i cal aplaudir l’acte de justícia cap a una figura irrepetible. El mestre Just encara al dia d’avui projecta la seva ombra, allargada, en tots els racons musicals de la ciutat d’Igualada. Però també va ser un concert de discursos grandiloqüents i ampul·losos, de mirar-se el melic i penjar-se moltes medalles, d’aplaudir ben fort i dempeus després de l’Himne del patge Faruk i vanagloriar-se del batec musical de la ciutat tot marxant a casa satisfets. Segurament ningú més va marxar del concert amb el cap ple de cabòries amb totes les reflexions que he volgut deixar aquí per escrit.