IV TEMPORADA D’ÒPERA DE CAMBRA DE BARCELONA. Il campanello de Donizetti. Raúl Baglietto. Pedro Quiralte. Irene Celle. Edda Paredes. Carlos Arturo Gómez. Orquestra Barcelona Concertante. Cor Academia Concertante. Director artístic: Raúl Giménez. Director musical: Assunto Nese. TEATRE DE SARRIÀ. 28 DE GENER DE 2018.
Per Lluís Trullén
La quarta temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona, organitzada pels Amics de l’Òpera de Sarrià, va començar el cap de setmana passat amb dues representacions d’Il campanello de Gaetano Donizetti, òpera en un sol acte inspirada en el vodevil francès La sonnette de nuit que es va estrenar l’1 de juny de 1836 al Teatro Nuovo de Nàpols.
El meravellós Teatre de Sarrià, un teatre centenari alla italiana, amb fossat per a petita orquestra, en forma de ferradura, i capacitat per a 350 butaques, va acollir amb gran presència de públic aquestes dues representacions que van assolir un gran èxit interpretatiu. Les veus de Raul Baglietto, Pedro Quiralte, Irene Celle, Edda Paredes i Carlos Arturo Gómez, la direcció d’escena de Raúl Giménez –director artístic de la temporada– i l’acompanyament musical de l’Orquestra i Cor de l’Academia Concertante de Barcelona, tots dirigits per Assunto Nese, van tornar a fer reviure una òpera que ha estat durant anys infreqüent al repertori, però que darrerament ha estat representada a nombrosos escenaris del món.
Gaetano Donizetti va compondre en només vuit dies la música d’aquesta òpera buffa que ara ha inaugurat la temporada 2017-18 de l’Òpera de Cambra de Sarrià. L’argument narra les desventures entre Serafina i Don Annibale, l’apotecari del poble, que s’acaben de casar. Enrico, el cosí gelós i antic amant de Serafina busca tot tipus d‘excuses i provoca situacions absurdes per tal que el farmacèutic –obligat per llei a atendre en persona qualsevol pacient que faci sonar la campana de la botiga a la nit– no consumi la nit de noces amb Serafina, tot aprofitant que ben d’hora l’endemà Don Annibale ha de partir cap a Roma.
Amb una presentació prèvia a càrrec de Roger Alier s’iniciava una representació brillant en l’aspecte vocal i orquestral i que comptava amb una posada en escena tradicional: reproduint una sala noble on es desenvolupa tota l’acció. El paper d’Enrico en la veu del baríton Pedro Quiralte acapara pràcticament tot el protagonisme vocal de l’òpera. La veu d’aquest cantant de Castelló –que aquesta temporada ha debutat al Teatre del Liceu amb Il viaggio a Reims– es va mostrar fresca, dúctil i claríssima en la dicció en les nombroses àries, duos i números concertants. Una veu que corre amb fluïdesa per tota la seva àmplia tessitura i que ve acompanyada per uns grans dots d’actor que el van fer idoni per recrear el personatge d’Enrico i cantar la compromesa ària amb què entreté Don Annibale mentre li dicta una llista inacabable de productes per elaborar un medicament. Una música que casualment s’assembla molt a la de l’ària del personatge de Don Profondo d’Il viaggio a Reims que Quiralte va interpretar al Liceu el mes de setembre passat. Del tot solvent va ser el treball del baix-baríton madrileny Raúl Baglietto, en el paper del farmacèutic Don Annibale, un cantant experimentat, de veu àgil i nítida projecció i que va saber adequar el seu meravellós color a les constants situacions desesperades a què el sotmet el personatge d’Enrico. Correctíssima la cantant nascuda a Gènova Irene Cella (Serafina), una veu àgil en els registres més aguts, nítida i brillant, amb una notòria projecció i mostrant uns dots teatrals remarcables. Edda Paredes (Madama Rosa) i Carlos Arturo Gómez (Spiridione) van completar un repartiment que va estar preparat per Raúl Giménez, el destacat tenor líric argentí encarregat també de la direcció escènica. La vintena d’integrants de l’orquestra van propiciar un acompanyament del tot confortable a les veus i mostrant un equilibri sonor que el director musical Assunto Nese va cuidar en tot moment. Destacat també el paper del petit Cor Academia Concertante, que va cantar assumint sense problemes les breus intervencions i que tenen en el finale el moment més destacat. Grans aplaudiments, amb cançó d’aniversari inclosa dedicada a Irene Celle, i repetició del darrer apartat de l’òpera com a final festiu d’aquest inici de temporada.
