EL TEATRE DE LES COMÈDIES. Il teatro alla moda de Carles Prat. Marcel Pascual, llibret. Carles Prat, tenor; Júlia Farrés, soprano; Elías Arranz, baríton. Orquestra del Teatre de les Comèdies. Elisenda Carrasco, directora. Rosa Mateu, directora d’escena. TEATRE BARTRINA (REUS). 10 DE SETEMBRE DE 2022.
Un gran èxit ha acompanyat l’estrena de l’òpera Il teatro alla moda que, inspirada en el cèlebre llibre homònim de Benedetto Marcello, ha compost Carles Prat. Amb llibret de Marcel Pascual, el meravellós Teatre Bartrina de Reus, construït l’any 1905 i rehabilitat el 1995, ha estat l’escenari escollit per a aquesta estrena de la companyia reusenca El Teatre de les Comèdies. El Teatre Bartrina ha estat escenari de la première, que ha comptat amb les veus d’Elías Arranz en el rol de Pere, la soprano Júlia Farrés en el paper de Margalida i Carles Prat com a personatge d’una empresa de repartiment a domicili que farà canviar la vida de la parella.
El llibret de Marcel Pascual, actualitzat, mordaç, àgil, satíric i que recull els tics propis de tot l’espectacle que envolta l’òpera, i, de passada, també crític amb la nostra societat ha estat la base d’una òpera moderna, escrita amb un llenguatge musical actual, però que recull tota l’essència i les textures de l’òpera del segle XVIII. Manera imaginativa de transportar-nos a Il teatro alla moda, ara font d’inspiració per a una òpera bufa del segle XXI basada en el cèlebre llibre escrit tres-cents anys enrere pel gran compositor del Barroc venecià Benedetto Marcello.
Un espai temporal actual on la parella de protagonistes –Pere, un “teletreballador” maniàtic de l’ordre dedicat a trucar a morosos, i la seva dona Margalida– viuen en una constant monotonia. Tot canvia quan reben el regal d’un llibre (Il teatro alla moda) portat per un repartidor d’una coneguda empresa d’entregues a domicili. El repartidor els posarà una poció màgica que els situarà ja al segon acte de l’òpera, en la plenitud del XVIII, en què convertits en compositor i soprano –també empresària de teatre– repassen de manera mordaç, enginyosa i amb grans dosis d’humor les crítiques reflectides en el llibre Il teatro alla moda dedicades als llibretistes de l’òpera seriosa, als cantants, als compositors, als empresaris, als problemes laborals de l’orquestra… Un nou retorn al segle XXI els portarà un altre cop a la vida quotidiana, amb Pere convertit en la figura del Don Giovanni mozartià i el repartidor en la figura de commendatore i reproduint amb una música inspirada en el cèlebre dramma giocoso l’escena de la condemna de Don Giovanni.
Produït i dirigit per Patricia Mercado Rodrigo –que, entre altres funcions, és la coordinadora del Festival Internacional de Guitarra de l’Hospitalet de l’Infant–, l’espectacle dirigit escènicament per Rosa Mateu segueix la premissa d’emprar els requeriments tècnics més essencials pel que fa a l’espai i així fer-lo adaptable a qualsevol tipus de teatre i auditori. Bon joc d’il·luminació, vestimenta acurada i variada, veus en off i projecció del text de Marcello confegeixen diversitat d’atractius per atorgar tremenda agilitat a la representació.
Carles Prat és un compositor amb molt d’ofici i que té en la veu una de les seves especialitats, com ho avalen entre d’altres el premi al Concurs de Composició Coral del Palau de la Música Catalana i les nombroses interpretacions per les més reconegudes corals del nostre entorn musical. Música molt cuidada en l’aspecte vocal i orquestral, és interpretada per una quinzena de músics, amb tocs d’humor i un llenguatge modern però amb constants mirades al melodisme sempre atent a fer bona la comprensió de cadascuna de les paraules. Música que, jugant amb les textures d’una orquestra del primer Classicisme i amb el joc de citacions mozartianes, ha optat per crear un llenguatge àgil, que atrapa l’oient per la seva varietat de recursos i espontaneïtat.
Un cantant amb l’experiència i eficiència d’Elías Arranz va desplegar tot el seu talent amb una veu “camaleònica” que s’adapta meravellosament a la música antiga, a rols mozartians d’òpera del XIX o bé obres contemporànies. Impecable en la magnífica projecció vocal i gaudint constantment de la representació. La soprano Júlia Farrés va cantar amb absoluta naturalitat mostrant una veu àgil en tota la seva tessitura, ben projectada i acompanyada d’un esplèndid treball com a actriu. Una veu lírica de gran bellesa –impecable també en les notes més agudes de la tessitura i en la realització de les agilitats– que va cantar al Palau en l’Any Joan Manén i que ha col·laborat amb l’Orquestra del Vallès en el Festival de valsos. Solvent, com sempre, Carles Prat –una veu del tot experimentada i de trajectòria reconeguda al món coral–, amb una agilitat de cant, acurada pronunciació, sempre espontani i natural en el cant, un fet del tot apropiat per la música pròpia d’una opera buffa.
Sota la direcció artística i musical de Marcel Pascual –primer violí de la formació–, l’Orquestra del Teatre de les Comèdies, integrada per músics catalans i que va tocar amb instruments històrics, va ser dirigida per Elisenda Carrasco, curosa amb totes les seccions instrumentals i creant sempre unes textures en pro de les veus.
Aquesta estrena es suma a la trajectòria iniciada el 2015 quan, amb la intenció de fer arribar l’òpera a poblacions sense una programació estable, va néixer El Teatre de les Comèdies, d’iniciativa i finançament privats. La serva padrona adaptada al català i representada en quinze poblacions des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Andorra, va ser seguida per 200 anys d’esplendor –representada a Reus– i La Canterina de Haydn, que, traduïda al català, es va estrenar el 2018 i ha estat representada en sis escenaris diferents. Una iniciativa que cal aplaudir per la qualitat i amb l’atractiu d’obrir l’òpera a un públic jove.
Imatge destacada: (c) M. Patricia Mercado.
