II TEMPORADA D’ÒPERA DE CAMBRA DE BARCELONA. Gala inaugural. Sara Blanch. Serena Álvarez. Sara Bañeras. Antonio Corianó. Marc Sala. Manel Esteve. Jorge Tello. Raúl Baglietto. Pianistes: Viviana Salisi i Josep Buforn. TEATRE DE SARRIÀ (BARCELONA). 31 D’OCTUBRE DE 2015.
Per Roberto Benito
Després de l’èxit artístic i de públic de la passada (i primera) edició, el 31 d’octubre passat es va inaugurar la segona temporada d’Òpera de Cambra de Barcelona que organitza l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sarrià amb el suport d’un públic fidel i abocat a aquesta iniciativa lírica. Tres sopranos, dos tenors i tres baixos barítons van ser els encarregats d’enfilar un collaret de perles líriques en un recorregut per la història de l’òpera del segle XVIII als nostres dies. Des del duo de La serva padrona de Pergolesi del 1733, interpretat magistralment per Manel Esteve i Sara Blanch, fins a un tast de la futura estrena en la temporada operística, El màgic elixir, en una relectura del compositor català Alberto García Demestres sobre l’òpera donizettiana, que va interpretar el tenor Marc Sala, director executiu de la temporada. Aquests van ser els dos extrems d’aquest programa que comprenia gairebé tres segles d’història de la lírica.
Una varietat de gèneres com l’opereta vienesa amb “Mein Herr Marquis” de Die Fledermaus de J. Strauss, l’òpera buffa amb àries rossinianes d’Il signor Bruschino, L’occasione fa il ladro, que ja es va veure la primera temporada en una magnifica escenificació, o de La cambiale di matrimonio, programada en la temporada actual per a final de gener, es van alternar amb àries de l’òpera seria verdiana i pucciniana de Macbeth i La fanciulla del West, respectivament, en la veu poderosa del tenor Antonio Corianó.
El bel canto va estar representat per l’ària de Norina del Don Pasquale del compositor de Bèrgam, interpretada per l’eficient Sara Blanch. Igualment, es va escoltar l’aportació d’òperes fora del repertori habitual, com l’ària per a soprano de Le cinesi, en la veu de Sara Bañeras i que vam poder escoltar en la seva versió completa la temporada passada, així com en aquesta escoltarem una altra raresa, Il conte di Marsico de Giuseppe Balducci, compositor del primer Ottocento. El baix Raúl Baglietto va interpretar l’ària de “La calunnia” d’Il barbiere di Siviglia de Rossini com a bestreta i comparació amb l’altre Barber anterior, el de Giovanni Paisiello, que tancarà la temporada en la seva versió completa.
Cal ressenyar el suport d’aquests vuit grans cantants, que amb el seu art i una generosa disposició, juntament amb els dos pianistes acompanyants: Viviana Salisi i Josep Buforn, van configurar un programa a parts iguals de qualitat, varietat i interès, que va servir per recaptar fons per ajudar al finançament de la segona temporada d’òpera d’aquesta associació sense ànim de lucre.
Novament cal felicitar aquesta iniciativa per tres motius: per omplir un buit de repertori al qual les altres propostes líriques del país no s’apropen, com és l’òpera de cambra del XVIII i començament del XIX; per la qualitat en els intèrprets, i per l’entusiasme i l’eficàcia dels organitzadors. M’agradaria acabar aquesta crònica recomanant als lectors de visitar el web de l’Associació, on a més de veure’n la programació d’òpera, hi trobaran altres iniciatives igualment interessants i alguna sorpresa d’humor operístic en el seu vídeo de promoció: http://www.amicsoperasarria.com/.
