7è CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Merel Quartet. Daniel Blanch, piano. Obres de Granados, Beethoven i Manén. CASAL DEL METGE. 20 DE FEBRER DE 2018.
Per Lluís Trullén
El Cicle de Música Catalana Joan Manén va iniciar la setena edició amb un concert en què el propòsit de recuperar la música clàssica catalana va ser de nou una realitat amb la inclusió d’obres cambrístiques de dos dels nostres autors més representatius. Amb una sala com el Casal del Metge –d’acústica idònia per acollir concerts de música de cambra–, el pianista Daniel Blanch i el Merel Quartet van tornar a col·laborar per afrontar un programa dedicat a Granados i Joan Manén, autors que emmarcaven el monumental Quartet núm. 8 de Beethoven. Música curosament escollida i de gran complexitat tècnica i expressiva que s’iniciava amb la Romança de Granados, una obra que el quartet ja va programar en la seva actuació a Rialp l’agost passat. Música d’un marcat sabor romàntic, elegant i refinada, en què, si bé hi van haver alguns petits desajustos en l’afinació, ja es percebia la qualitat d’aquest quartet suís fundat l’any 2002 i que ha tingut l’oportunitat d’actuar amb artistes com Alfred Brendel, Natalia Gutman o Juliane Banse, entre d’altres, en actuacions per tot Europa i en festivals com els de Salzburg, Lucerna o Gstaad. Músics de gran refinament expressiu –amb menció especial a la primera violí, Mary-Ellen Woodside–, que a poc a poc van anar trobant el so, la conjunció i la plena entesa interpretativa amb la música de Beethoven. Versió radiant i enèrgica, d’alta volada melòdica i plenitud harmònica, amb una refinadíssima execució del suggeridor “Molto Adagio” i una vehement visió del monumental “Finale Presto” amb què clou aquesta obra escrita l’any 1806 per encàrrec del compte Razumovsky. Un Beethoven intens, que pouava en tots els al·licients romàntics concentrats a la partitura i que va brollar amb una naturalitat musical que constatava la qualitat musical del conjunt.
Ja a la segona part es va poder escoltar l’infreqüent Quintet Lui et elle de Manén. L’obra es presenta dividida en tres apartats –“Lui et elle”, “Carésses” i “Éclat”– que té com a fil narratiu el procés de l’enamorament. Composició densa, amb un pianisme ple de recursos romàntics que Daniel Blanch va cuidar fins al més mínim detall i una escriptura per a cordes que denotava la qualitat d’un compositor i violinista excepcional. Obra de grans dimensions amb melodies encisadores, amb passatges apassionats, amb una densitat sonora exigent i amb diàlegs instrumentals constants que pianista i quartet van transmetre de manera admirable.
Un concert brillant que va culminar amb una transcripció per a quartet de corda i piano realitzada pel propi Daniel Blanch de la sardana Camprodon de Joan Manén.
