Concerts Simfònics al Palau. Orquestra Simfònica del Vallès. Dir.: Josep Pons. Joaquim Serra: Recordant Vic (orquestració d’Albert Guinovart). Pau Casals: Sant Martí del Canigó (orqu.: Enric Casals). Eduard Toldrà: Empúries, Camperola (orqu.: Joan Alfonso). Enric Morera: Davant la Verge (orqu.: Joan Alfonso). Juli Garreta: Juny (orqu.: Joan Alfonso). Dvorák: Danses eslaves op. 72 núm. 1 i 2. Brahms: Danses hongareses núm. 1, 3 i 10. Kodály: Danses de Galanta. Palau de la Música. 17 de setembre de 2011.
Per Lluís Trullén
La sardana simfònica i les danses centreeuropees de Dvorák, Brahms i Kodály van configurar el primer programa que l’OSV va oferir del seu cicle Concerts Simfònics al Palau, temporada a més que commemora els vint-i-cinc anys de la fundació de l’orquestra. Una data remarcable que tindrà en cadascun dels concerts dos recordatoris musicals: el primer de la mà d’un breu fragment de música de Bach i el segon amb la interpretació d’una fanfara composta especialment per a cada concert i que donarà peu al programa establert. Concert inaugural sota la batuta del mestre Josep Pons, amb un programa de remarcable aire festiu en què arranjaments simfònics de sardanes tan conegudes com Juny o Empúries plasmaven el bon moment de l’OSV, tot creant una atmosfera emotiva que va ser copsada pel nombrós públic que va assistir al Palau. Les melodies de Sant Martí del Canigó o Recordant Vic, les preciosistes orquestracions de Joan Alfonso, Enric Casals o Albert Guinovart, sobre música de Serra, Toldrà, Casals, Morera o Garreta ens van permetre gaudir d’una música que Pons dirigia amb fina sensibilitat, amb un domini curós de les dinàmiques, amb un gust constant per extreure el color de l’orquestració i dibuixar la línia melòdica amb la rítmica inconfusible de la nostra dansa.
Bona resposta de les diverses seccions de l’OSV, amb un metall brillant, unes fustes delicades i unes cordes homogènies, i que en general copsaven les demandes d’un Pons que un cop més va mostrar-nos la seva qualitat lloada tantes ocasions. I el ritme de la sardana va donar pas a les melodies de dues danses de Dvorák, a les tres que –escrites originàriament per a piano a quatre mans– el mateix Brahms va orquestrar i, finalment, a la música que Kodály, tot inspirant-se en les experiències viscudes en la seva infantesa al poble hongarès de Galanta, va recollir en un quadre simfònic meravellós. El gust entre el refinament melòdic, el color popular i la sàvia orquestració plena de matisos van permetre a l’OSV i Pons gaudir i fer gaudir d’una música agraïda i que posseeix en la naturalitat del discurs un dels trets distintius de la interpretació. Va ser, doncs, un concert de marcat caire festiu, iniciat amb la sonoritat de l’orgue del Palau, en què la cèlebre Fuga BWV 564 de J. S. Bach va ser interpretada per Ana Aguado, seguida d’una brillant fanfara escrita per a l’ocasió pel compositor i pianista de Manacor Antoni Parera Fons.
