Integral de les Sonates per a violí i piano de Beethoven
Lana Trotovšek, violí, i Maria Canyigueral, piano
(4 CD)
RTV Slovenija, 2021
Coincidint amb el 250è aniversari de Beethoven, Lana Trotovšek i Maria Canyigueral van oferir al Festival de Ljubljana 2020, entre els dies 3 i 6 d’agost, la interpretació en directe de la integral de les Sonates per a piano i violí d’aquest compositor. Aquesta gravació en viu realitzada per la ZKP RTV d’Eslovènia ha donat com a fruit 4 CD d’una qualitat interpretativa meravellosa. Aquesta integral, que també es va poder escoltar en concert al Teatre de Sarrià el mes de novembre passat, posa de manifest per sobre de tot aquella entesa absoluta entre les intèrprets que Tolstoi copsava meravellosament en la breu i colpidora novel·la Sonata a Kreutzer. I efectivament, tant en les primeres Sonates dedicades a Salieri, com en la frescor que irradia la Sonata Primavera o aquella densitat musical tan abassegadora i romàntica que aflora en la Sonata a Kreutzer, es constata que som davant d’una interpretació en majúscules, fruit d’un treball a consciència coincidint amb un moment artístic brillant d’ambdues artistes, que han esperat un moment àlgid per afrontar aquest repte: després del recital al Wigmore Hall, el premi als Global Music Awards 2016 a Califòrnia interpretant Granados i Franck o l’enregistrament en solitari de la pianista gironina dedicat a Mompou –autor que ja ha interpretat al Palau.
En les tres Sonates, en tonalitat major, que integren l’opus 12, la versió irradia una lluminositat clàssica de bellíssimes proporcions. La calidesa sonora, una de les qualitats comunes d’ambdues artistes, no deixa mai de costat acurades converses d’un magnetisme bellíssim entre el piano i el violí. La fortalesa i vivacitat que envolta la versió de la quarta de la sèrie condueix a una lectura lluminosa, radiant, plena de calidesa i també de frescor de la sempre bellíssima Primavera, de la qual destaca la interpretació del darrer moviment, una plena conjunció entre piano i violí com un sol ens.
Les Sonates op. 30, dedicades al tsar Alexandre I de Rússia, arriben en un moment compositiu marcat per l’inici de la sordesa i com a precedents de la Simfonia Heroica amb un trencament amb els llaços establerts amb els postulats clàssics. Versions poderoses i encisadores, en què destaca la musicalitat aprofundida de la Sonata núm. 7, en Do menor, amb una interpretació sublim de l’“Adagio”. I és en la Sonata a Kreutzer i, per descomptat, en la monumental Sonata op. 96 que tanca el cicle, on Lana Trotovšek i Maria Canyigueral eleven l’entesa artística a la màxima expressió. Versió rotunda, ferma, passional, amb una vehemència que mai resta calidesa als inoblidables diàlegs de l’“Andante amb variacions” i es mostra exultant de força en un “Presto” final colpidor per la seva energia interpretativa. Una integral que cal celebrar i que farà les delícies dels beethovenians de pro.
