Beethoven: Simfonies núm. 1 a núm. 9.
West-eastern Divan Orchestra. Daniel Barenboim, director. DVD. Decca, 2014.
Els Proms de la BBC a Londres tenen moltes grandeses i alguna pega. Entre les grandeses hi ha el marc incomparable i els músics de categoria internacional que hi participen. Entre les febleses, que el Royal Albert Hall és un espai immens que dificulta força l’audició correcta dels concerts. Ara bé, en tractar-se d’un cicle de la BBC, els enregistraments que s’hi fan són de grandíssima qualitat. Per tant, podríem dir que sempre hi ha dos concerts força diferents: el que es veu en directe i el que queda en els enregistraments. I aquests darrers acostumen a ser força millors.
Tot això és per avisar que les crítiques que es van publicar el 2012 sobre els concerts amb les nou simfonies de Beethoven que Barenboim va fer l’any 2012 dirigint la seva West-eastern Divan Orchestra no han de ser tingudes gaire en compte a l’hora de valorar l’opció de comprar aquests DVD. La majoria han quedat àmpliament solucionats en la postproducció, gràcies als enginyers de so, que hi van posar un gust exquisit a l’hora de fer els enregistraments.
El resultat, doncs, és una bona versió de les simfonies, en què la qualitat musical –d’altra banda, innegable– s’afegeix a la tasca que fa aquesta orquestra per a la construcció de ponts al Pròxim Orient i per donar oportunitats a joves valors que d’altra banda probablement quedarien ofegats per les guerres.
En aquest sentit, és especialment interessant el documental que completa els enregistraments “Nou simfonies que van canviar el món”, en què els joves músics expliquen, des del seu punt de vista, què és el que cal tenir en compte quan escoltem cadascuna de les obres.
Barenboim sap treure tot el partit d’aquesta orquestra, centrant-se en la capacitat comunicativa d’uns músics extremadament motivats i capaços de fer versions electritzants, cosa que s’aprecia especialment en alguns moments de la Tercera i sobretot en la Novena. Aquesta última, amb el National Youth Choir of Great Britain i solistes com Anna Samuil, Waltraud Meier, Michael König i René Pape, resulta especialment commovedora. Un recull, doncs, perfecte per a incondicionals de Barenboim i melòmans que no valorin tant el criteri històric i el detall artístic com l’emoció intrínseca de la música. Pep Gorgori
