CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. The Tallis Scholars. Dir.: Peter Phillips. Obres de Palestrina i Tomás Luis de Victoria. BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL PI. 20 DE SETEMBRE DE 2015.
Per Mercedes Conde Pons
Difícilment podia el Cicle Coral Orfeó Català iniciar-se d’una forma més solemne de com ho va fer, en plenes festes de la Mercè, a la basílica de Santa Maria del Pi, amb una de les formacions corals més prestigioses dels nostres temps, The Tallis Scholars; formació amb més de quaranta anys a l’esquena especialitzada en polifonia del Renaixement.
El conjunt vocal The Tallis Scholars va ser creat el 1973 pel seu mateix director actual, Peter Phillips, i ha passejat arreu del món el seu segell propi: el mestratge en l’art de la polifonia. En la visita a Barcelona va oferir la seva lectura de dues de les obres més importants del repertori renaixentista: la Missa Papae Marcelli de Giovanni Pierluigi da Palestrina i l’Officium Defunctorum de Tomás Luis de Victoria.
Amb una formació reduïda, vuit membres en la primera obra, deu en la segona, The Tallis Scholars va fer gala del seu so pulcre, molt britànic, de veus acerades, gairebé diamantines, ideals per construir les catedrals sonores que proposa la polifonia dels grans mestres.
Les obres escollides són un exemple del canviant moment musical que es vivia a l’Europa del segle XVI, coincidint amb el Concili de Trento. La Missa de Palestrina, dedicada al papa Marcel II, que tingué un brevíssim pontificat de només tres setmanes, mostra un ús prudent de la polifonia, amb una voluntat evident de l’autor de demostrar que la claredat en l’exposició del text no està renyida amb la bellesa i el virtuosisme harmònic. Així doncs, Palestrina aconsegueix situar-se en línia amb els corrents contrareformistes amb una missa a sis veus –i en una distribució vocal curiosa, tenors i baixos doblats– en què el text és la màxima premissa, fet pel qual l’ús d’harmonies clares i diàfanes en forma de blocs sonors a mode de pregunta-resposta és un dels llocs comuns de la peça.
En aquesta línia, però des de Madrid, Tomás Luis de Victoria, que molt probablement conegué Palestrina en el seu període romà, escrivia aquest Officium Defunctorum en honor de l’emperadriu Maria –germana de Felip II i vídua de Maximilià II– només dos anys abans del seu traspàs. Obra magna del compositor espanyol, Victoria es condensa en una estructura conservadora: el cant pla està gairebé sempre en el Cantus II, una intensa i íntima oració pels difunts, en què l’evolució musical de la lletania “Requiem aeternam dona eis Domine” al llarg de l’obra va donant pas a una actitud de recolliment i introspecció cada cop més intensa.
The Tallis Scholars atorgaren a cadascuna de les peces la solemnitat i el rigor musical que requereixen, amb unes versions musicals íntimes i d’efectius vocals reduïts que, tanmateix, ompliren progressivament la nau de l’església de Santa Maria del Pi. Peter Phillips demostrà la seva sapiència amb unes lectures tan clares com precises, en què es pogué destriar l’estructura interna de les peces i alhora gaudir de la seva progressiva construcció harmònica i entrar en l’esperit de recolliment i pregària a què conviden.
Una nau plena a vessar i amb un silenci sepulcral afavorí una audició activa i sobretot viscuda, que culminà amb unes ovacions gairebé reverencials, efecte de la impressió que les obres i les interpretacions deixaren en els oients. The Tallis Scholars culminà el concert interpretant un breu motet sacre titulat O nata lux amb què va fer honor al compositor del qual llueix el nom amb orgull i mèrits propis.
