Johann Sebastian Bach. Inventionen und Sinfonien. Leonora Milà, piano. El Far Blau, 2013
Confesso que sóc un entusiasta més que relatiu de les versions de piano de l’obra composta per a clavecí i clavicèmbal, no sols de Johann Sebastian Bach, sinó d’altres compositors barrocs. Per molt bones que siguin les transcripcions i també les interpretacions, sempre hi acabo trobant una indefinible sensació de distància, d’artifici i de pertorbació de la seva essència més pregona.
Aquest CD aborda un aplec de composicions breus de Bach, escrites amb una clara voluntat pedagògica, fet que no impedeix que en transcendeixi l’alè de grandesa i de transcendència –valgui la redundància– de tota obra del compositor. Bach en essència va ser un artesà, però un artesà que va elevar aquesta condició a la categoria de geni. Obres de circumstàncies com aquestes, estructuralment miniatures, d’un llenguatge senzill i planer, sense més pretensions que la de servir els seus delers pedagògics, s’eleven de manera natural a la categoria d’obra d’art. Ofici, artesania i geni es confonen idealment en tot allò –més o menys ambiciós, o més o menys elevat–, en el goig absolut de la creació.
El mèrit d’aquest enregistrament comença ja en l’elecció d’aquest aplec de quinze invencions i quinze simfonies, d’un encant i un atractiu penetrants enllà de la seva esmentada funció inicial. Perquè resta clar que aquesta música és de molt grata escolta. I aquest mèrit inicial es confirma en una interpretació que en aquest cas ha aconseguit trencar en bona mesura aquella prevenció a què em referia al principi. Leonora Milà aconsegueix reduir aquella distància i artifici i, ben altrament, tot adquireix una aparença de naturalitat reconfortant. Segurament perquè no ha pretès anar més enllà de servir la mateixa senzillesa substanciosa d’aquestes composicions. També aquí traspua allò del pas de l’ofici a la creació. Jaume Comellas
