James Levine
Live at Carnegie Hall
Obres de Wagner, Beethoven i Schubert.Metropolitan Orchestra, Ievgueni Kissin. Dir.: James Levine.
Deutsche Grammophon, 2015
James Levine ha estat una de les institucions fonamentals del Metropolitan Opera House al qual va estar vinculat establement del 1976 al 1986 com a director musical i des d’aquesta data al 2004 com a director artístic. Una trajectòria excepcional a la qual aquest enregistrament, en determinada mesura, ret homenatge, ja que es tracta del concert que va oferir al Carnegie Hall el 19 de maig del 2013, després de dos anys d’absència per causa del seu estat de salut, que s’havia agreujat particularment els anys previs. I de fet, per fer-ho possible es va haver de muntar una estrada especial per enquibir la seva butaca de rodes mecanitzada. Hi ha, per tant, una dimensió vivencial específica que inclou des del directe a la càrrega afectiva pròpia de l’esdeveniment. Un programa convencional i alhora de gran calat completa el context particular d’aquest CD.
En el pla musical, el primer que hem de remarcar és la interpretació de Kissin del Concert número 2 de Beethoven. El pianista rus, que ja ha deixat de ser aquell noi d’emergència fulgurant i de maduresa indemostrada, se’ns ofereix en aquesta versió justament amb una maduresa i plenitud notabilíssimes. Certament que ni des del punt de vista tècnic ni estilístic inventa res, però la seva versió és d’una profunditat insòlita.
Levine es troba còmode en un programa completat per dues altres composicions regal. L’inicial preludi de l’acte primer de Lohengrin, servit amb una contenció espessa i mastegada i la Simfonia número 9, “Gran” de Schubert. El director nord-americà n’ofereix una interpretació en què deixa fluir amb naturalitat els components més lírics i classicitzants de la partitura. Levine no imposa i aquest fer afavoreix una percepció de la partitura d’una agraïble i mengívola autenticitat. No hi ha ni artifici ni voluntat d’empremta o de segell propi. És Simfonia Gran en estat pur. A nivell tècnic, l’enregistrament en directe és perfecte. Jaume Comellas
