Jaume Radigales: Jaume Tribó: memòries d’un apuntador.
Records des del coverol del Gran Teatre del Liceu
221 pàg.
Huygens Editorial, Barcelona, 2021
La bibliografia musical en català, per bé que insuficient i amb un marge comercial limitadíssim, s’ha potenciat considerablement els darrers anys. Sens dubte és el resultat de l’esforç de petites empreses i del tímid suport d’algunes institucions públiques, que han apostat per correspondre a la cultura i la llengua. Això permet que els autors del país editin en català com ho ha fet en diverses ocasions Jaume Radigales (Barcelona, 1969), que, a part d’un exemple com a professor universitari, és un comunicador i un especialista operístic reconegudíssim a les nostres latituds. Ho testimonien èxits professionals com la vigència en antena del seu programa radiofònic Una tarda a l’òpera les dues últimes dècades, o com el seu anterior llibre, Ópera en pantalla. Del cine al streaming, escrit en col·laboració amb la investigadora i docent Isabel Villanueva. Un llibre que és una font de consulta indispensable per a professionals, per a estudiants i una referència en la matèria durant els propers anys.
Radigales acaba de publicar el fruit de les trobades i converses amb Jaume Tribó (Barcelona, 1945) en un llibre elaborat a partir d’un apropament directe al seu periple vital i professional com a mestre apuntador d’òpera, i amb què sostreu alguna riallada i somriure al lector. En destaca el capítol descriptiu de la seva activitat com a professional (“Una nit a l’òpera”), que complementa les pàgines dedicades a l’ofici d’apuntador (tècnica alemanya d’apuntar i tècnica italiana) del capítol tercer. Aquest és de lectura quasi obligada, ja que el contingut no apareix als manuals sobre òpera més recomanables, heterogenis i divulgatius del mercat. Naturalment, el musicògraf català també recull nombroses curiositats i anècdotes, com la referida a quan va dirigir batuta en mà els dos darrers actes de La traviata a Santander; alhora que també ho fa d’altres activitats més regulars, com les participacions radiofòniques en el mític programa Gran Gala. I, és clar, també pondera les excel·lències de l’elaboració dels annals del Liceu: una ingent base de dades que és un agraïment del protagonista a la seva segona llar, així com la culminació del seu afany documental i escrutador que el caracteritza.
Com tota tasca documental, aquesta imposa els seus propis camins amb troballes de caire biogràfic, contextual i cultural que prenen rellevància en l’enfocament i justifiquen la repartició de temes en una quinzena de capítols en aquesta ocasió. Aquests combinen passatges narratius de Radigales amb declaracions del propi Tribó que traspuen l’estima cap al biografiat i la voluntat d’oferir-ne un retrat humà. En són exemple la referència a la caixeta de relíquies de l’antic Liceu, el seu tatuatge o aspectes de la seva vida familiar. Clou el volum un recull d’opinions de diverses personalitats de l’àmbit operístic que coincideixen a destacar-ne la bonhomia, l’extrema professionalitat i el coneixement exhaustiu del repertori que el caracteritzen, ja que com afirma Joan Matabosch, ell és la memòria del Liceu i ningú coneix amb tanta precisió els protagonistes i les anècdotes de la institució.
En conjunt, aquesta monografia són unes memòries de viva veu –més que d’altres que ho pretenien– on s’ofereix contingut que entreté i acomplint el seu objectiu: acostar i testimoniar al gran públic aquesta figura singular. El to expositiu no amaga una familiaritat i admiració, però distanciant-se de l’adulació explícita, de la sobreadjectivació d’algunes biografies –també actuals– i dels formalismes acadèmics. L’estil de redacció tendeix a evitar les llargues frases subordinades i dota el relat de fluïdesa i ritme, sense cap pretensió literària i amb una comunicabilitat directa fent ús d’un català actual, planer i de certa riquesa. I, també, amb enginy, com en la glossa del cognom de Tribó (pàgina 199). A l’entorn d’alguns, en el cas de Meyerbeer i particularment de Mercadante, el biografiat manté l’esperança d’un període de renaixement d’interès i de programació de l’obra respectiva.
A l’edició, en format de butxaca, s’hi enyora un índex onomàstic que agilitzi la consulta de dades i vivències associades a persones en concret. Val a dir, però, que inclou un feix de fotografies i que s’hi ha cuidat la lletra –còmodament llegible– i les notes de peu de pàgina que, entre altres informacions, indiquen els títols i les participacions dels grans cantants al Liceu. D’aquesta manera s’arrodoneix la vessant sobre la història del Teatre, que constitueix el tercer gran eix temàtic d’aquesta biografia que ajuda a omplir els buits bibliogràfics i historiogràfics flagrants sobre personalitats musicals catalanes rellevants. Per saber si amb el temps esdevindrà un clàssic entre els melòmans barcelonins i els liceistes, òbviament, caldrà esperar. De moment, es pot recomanar per l’encert en la fórmula emprada a l’hora de presentar Jaume Tribó, tan esquiu a iniciatives d’aquesta mena sobre la seva persona.
Imatge destacada: Jaume Tribó al Gran Teatre del Liceu (2006). © Eva Guillamet
