Joan Guinjoan
Per l’esperança
María Hinojosa, soprano. Anna Ricci, mezzosoprano. Joan Martín-Royo, baríton. Jean-Pierre Dupuy, piano. Alfonso Calderón de Castro, piano. Maria Rosa Llorens, piano. Joan Guinjoan, piano. Conjunt instrumental de l’ESMUC; director Xavier Puig. Grup Koan; Juan Ramon Encinar, director. Obres de Joan Guinjoan.
Columna Música, 2017
Un mèrit indiscutible de la carrera de Joan Guinjoan és la fidelitat absoluta al seu credo estètic, a un evangeli personal i propi que ha anat madurant al llarg de més de mig segle amb una conseqüència admirable. En la seva obra no hi ha concessions, la seva ètica estètica no s’ha vinclat mai a cap temptació de cap tipus: modes, referents aliens, etcètera. Per això la seva música té un segell inconfusible i impermeable; una música que convencionalment s’aixopluga sota l’ampli paraigua del concepte avantguarda, concepte d’altra part molt multicairat; per aquesta condició s’ha hagut de moure en uns àmbits de percepció molt sintonitzats en aquesta estètica, que si ens referíssim a la plàstica qualificaríem d’informal o abstracta, encara que, per evitar confusions, l’obra de Gunjoan és molt formal en el sentit de treballada i de coherència interna del discurs.
Ara ens arriba aquest CD, que d’antuvi té el mèrit de perpetuar un compendi de bona part del seu opus vocal basant-se, però no exclusivament, al concert que es va celebrar l’any 2011 a l’auditori de la Residència d’Investigadors en l’homenatge al compositor. El ventall del contingut és ampli i hi ha des de dos fragments de l’òpera Gaudí a l’impressionant Acta est fabula, el Cant espiritual indi –l’obra més reculada (any 1964), amb ell mateix acompanyant al piano–, l’aspre i suggestiu Per l’esperança –a cappella– i El diari, una mena de petita cantata profana. Piano i conjunts instrumentals donen suport a un gran esforç i exigència de manera especial per a les veus de l’esmentada Hinojosa i Joan Martín-Royo –també d’Anna Ricci a Acta est fabula, en un enregistrament recuperat del 1975–, en una tasca conjunta titànica, d’un mèrit extraordinari. Jaume Comellas
