Tempesta esvaïda
Joaquim Serra
Llibret: Carme Montoriol. Intèrprets: Roger Padullés, Elena Copons, Anna Alàs, Toni Marsol, Xavier Mendoza. Cor Lieder Camera, Orquestra Camera Musicae. Dir.: Diego Martín Etxebarria. Ficta Around Music, 2016
Vuitanta anys després de l’estrena apareix el primer enregistrament d’aquesta sotstitulada Comèdia lírica en tres actes. La dada denuncia una realitat explícita: la manca de tradició de teatre líric català. Aquesta és una història extensa d’intents mai acabats de reeixir que es manifesta entre altres aspectes en el poc pes de l’aportació catalana al moment més gloriós de l’òpera –Tarradellas, Carnicer i en part Sor com a noms de referència–, el passar de llarg del fenomen sarsuela pel que fa a la creació –Vives és un cas a part i mai en llengua pròpia–, els breus moments d’aquella cosa tan a part que van ser els Espectacles Graner i els esforços il·lusoris de Morera, a la mateixa època, intentant comprometre ni més ni menys que Albéniz i Granados en un intent escarransidíssim sense resultats satisfactoris. Ens queda per esmentar el món de la factoria Dagoll-Dagom, que els darrers anys ha sabut crear un univers heterodox propi i personal amb resultats pel que fa a l’audiència en alguns casos –Mar i cel, com a paradigma– fins i tot exultants.
El gaudi d’una obra com la que ens ocupa entristeix una mica l’ànim respecte d’aquesta inòpia i de circumstàncies, fats o el que es vulgui que han menat al panorama que acabo d’exposar. I per això ens ha de doldre que obres com aquesta, i amb tota seguretat d’altres que jeuen en arxius arreu del país, restin enterrats en aquests indrets aliens a una projecció gratificant. I amb això no pretenem enlairar la composició de Joaquim Serra i de l’escriptora Carme Montoriol a setials d’una elevació que no els correspon; però sí deixar constància d’uns mèrits i fins i tot d’unes possibilitats dramatúrgiques remarcables.
El llibret narra una senzilla història d’amors d’un encant entranyable bastida damunt un llenguatge poètic deliciós, com correspon a una poetessa refinada i elegant, dissortadament de producció massa aviat escapçada, com va ser Carme Montoriol. Alhora, Joaquim Serra, aquí en una tessitura inhabitual, dota l’obra d’una música identificada, d’una gran riquesa melòdica, d’aquest melodisme català autèntic, senzill però mai vulgar ni superficial, amb sabor a terrer a més d’una cantabilitat natural còmoda per a l’intèrpret.
Un equip de noms joves nostres dels més destacats del moment hi atorguen la seva classe cada dia més consolidada, mentre que un director basc, Martín Etxebarria, amb dedicació acusada a la lírica, hi construeix una estructura afermada.
Aquesta producció es presenta en format llibre molt ben editat, obert amb una molt elaborada introducció a cura d’Anna Maria Vellaz Sicart i també s’ofereix el text del llibret. Jaume Comellas
