CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. “Jordi Cervelló: perfil humà”. Marcus Placci, violí. Alba Ventura, piano. Obres de Jordi Cervelló. CASAL DEL METGE. 15 DE MAIG DE 2018.
Per Jaume Comellas
En homenatjar el compositor Jordi Cervelló, el Cicle Joan Manén de música catalana ha ofert un acte d’una gran salubritat musical/cultural, oimés havent-ho fet, matisos a part, amb la dignitat habitual amb què es mou aquesta admirable iniciativa des del seu començament.
I aquí s’imposa fer un pas endarrere per tal de contemplar amb perspectiva el que representa l’actuació d’aquesta iniciativa. En aquest sentit, hom contempla com al llarg dels sis concerts de què està format el cicle es programaran obres de ni més ni menys trenta-un compositors catalans, tot fent honor al seu títol, que és alhora expressió del seu ideari original. En conseqüència, podem afirmar que aquest és l’únic cicle al país, o gairebé, que dona suport explícit a la nostra música, que s’hi compromet i li mostra estima. És l’únic cicle, i també una de les escasses iniciatives, de l’índole que sigui, servidora i promotora de la música dels nostres creadors. I a partir d’aquí que cadascú –instàncies privades o institucionals– pensi el que vulgui, senti la responsabilitat que l’interpel·li, s’emmiralli o miri a una altra banda o consideri el que vulgui considerar… que hi ha molt per fer-ho…
Jordi Cervelló és un compositor que basa la seva obra en un ofici còmode i dominat –en una fidelitat a l’escriptura tonal i en un substrat intel·lectual profund–, compromès i obert de mires. Per això la seva obra té el regust de la dignitat, del treball rigorós i de l’exigència. La seva obra estèticament no és rupturista, no pretén inventar res; però és, això sí, consistent. I la mostra que se’ns en va oferir en aquest concert en constitueix una enèsima confirmació.
El recorregut va passar per obra de violí sol, piano sol i violí i piano, tot comprenent dues estrenes de sengles composicions que creiem que no seran unes més en el conjunt de la seva producció. Per una part, Profili umani, un aplec de nou capricis que dibuixen caràcters humans tòpics; és una obra de caràcter descriptiu, d’una gran exigència per al solista, molt ben atesa per Marcus Placci, altrament de no còmoda digestió per a l’espectador. L’altra estrena va ser Premonició, inspirada en un llibre cabdal d’Stefan Zweig, en què profetitzava, feia premonició, de l’ensulsiada d’Europa amb l’auge del nazisme. La interpretació es va acompanyar amb la projecció d’imatges relacionades amb el context de l’obra literària. Alba Ventura va respondre amb una interpretació de gran classe a una partitura d’una acusada càrrega emotiva, encara que excessivament prolixa.
Un concert que va complir molt bé amb les tan aplaudibles intencions dels promotors i amb els mèrits del protagonista, encara que van sobrar-hi dosis d’activitat no estrictament musical damunt l’escenari.
