FESTIVAL JORDI SAVALL. “Les goûts réunis, 1610-1810”. Le Concert des Nations. Jordi Savall, viola i direcció. MONESTIR DE SANTES CREUS. 15 D’AGOST DE 2021.
El dia 1 d’agost de 2021 el mestre Jordi Savall celebrava els seus vuitanta anys. I com ha fet els darrers cinquanta-cinc anys, no hi ha res millor que commemorar-ho seguint difonent part de la música a la qual amb tanta devoció i mestratge s’ha entregat en el decurs d’aquestes llargues cinc dècades de treball i recerca inesgotable. El músic igualadí ha anat més enllà i, seguint els passos del mestre Pau Casals amb el Festival de Prada de Conflent, ha creat el Festival Jordi Savall, que li permet mantenir i difondre el seu llegat multidisciplinari. El monestir de Santes Creus ha estat el marc escollit com a epicentre del Festival per a aquesta i futures edicions, malgrat que s’obren les portes a altres indrets, com el també cistercenc monestir de Poblet, seu d’uns concerts inoblidables realitzats en estius anteriors als de la pandèmia.
Iniciat amb un concert del conjunt Orpheus XXI, el Festival ha comptat amb la participació dels conjunts Hespèrion XXI, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, protagonista el dia 15 d’un concert titulat “Les goûts réunis, 1610-1810” i que s’iniciava amb la música del concert ofert a Lluís XIII l’any 1627 per Les Vingt-Quatre Violons du Roi, obra que anys enrere va redescobrir el propi Savall a la biblioteca de Versalles. I els onze instrumentistes amb els quals Jordi Savall es va reunir per a l’ocasió, amb un magistral Manfredo Kraemer com a primer violí, feien ressonar aquests Airs choisis de différents ballets a l’església del monestir, que presentava un ple absolut.
Les sonoritats plenes, robustes, dotades d’una gran calidesa interpretativa i d’una precisió extrema van conduir-nos cronològicament per un recorregut que seguia amb la fastuosa música versallesca de Le bourgeois gentilhomme de Lully i amb la impactant i colorista Battalia à 10 que ens va llegar l’any 1673 el geni de Heinrich Ignaz Franz von Biber, figura cabdal de la música salzburguesa del segle XVII. Música que, amb un clar afany descriptiu, ens porta des de la imatge dels soldats beguts –amb la superposició musical de diverses melodies creant l’efecte de confusió– fins a la contenció del delicadíssim “Lamento” final.
Savall, des de la seva viola, gaudia i feia gaudir d’una música que coneix a la perfecció i que ara ens apropava al quart Concerto grosso op. 6 d’Arcangelo Corelli, el compositor barroc italià de qui la seva obra sempre va ser escollida dins els programes del Concert Spirituel que van celebrar-se en el decurs del regnat de Lluís XV. Versió amb perfectes clarobscurs, amb contrastos de gran bellesa i en què la delicadesa lírica fluïa amb una versió brillant, tot fent honor a la tonalitat de Re major.
La música anglesa va estar representada pels contrastos i colors del Concerto IX de Charles Avison i els ressons populars de la inoblidable Musica notturna delle strade di Madrid de Boccherini, escrita l’any 1780, en què Pedro Estevan –representant “Il tamburo dei soldati”–, el treball del primer viola David Glidden, la guitarra de Xavier Díaz-Latorre el violoncel de Báláz Maté, a més d’un Manfredo Kraemer excepcional van fer-nos fruir d’aquesta música sota una direcció d’un Jordi Savall entregat que va cercar la riquesa de contrastos i la creació d’efectes.
Com no podia ser altrament, els grans aplaudiments per a un llarguíssim concert van tenir com a recompensa una de les peces del concert ofert a Lluís XIII però que els músics, com a sorpresa per a Savall, van saber modificar per transformar-la en la melodia d’Aniversari feliç davant la incredulitat del mestre. La cançó El noi de la mare, cantada pel públic amb acompanyament orquestral, va rubricar aquest petit regal a Savall, abans que el mestre i l’orquestra cloguessin el concert amb danses de Marin Marais, i que els assistents acomiadessin els músics i particularment Savall amb grans i sincers aplaudiments.
