Accademia Bizantina. Ottavio Dantone, director. Decca, 2016
Entre les últimes simfonies, inigualades i carismàtiques, que Haydn va compondre durant la seva estada londinenca, i les descriptives simfonies d’etapa mitjana, que s’acostumen a reconèixer mitjançant sobrenoms (“La Passione”, “Maria Theresia” o “dels Adéus”, per exemple), agrupades pel denominador comú del moviment preromàntic de l’Sturm und Drang, una sèrie de composicions orquestrals tendeixen a quedar al marge d’enregistraments i programes. En el cas de les quatre compilades en aquesta ocasió, crida l’atenció el fet que dues (les números 79 i 81) mai abans hagin estat gravades amb instruments i modes interpretatius d’època. Ottavio Dantone dirigeix l’Accademia Bizantina amb decisió i una visió de conjunt excel·lent, que capta l’esperit del Haydn més dinàmic i creatiu. S’hi troba el ritme i l’expressivitat de les simfonies anteriors, però l’articulació ja és més madura, pròxima a les últimes peces. En dos discos compactes es presenten en societat unes obres de factura excel·lent, amb versions de gran coherència i homogeneïtat. La naturalitat de les inflexions, la precisió i bona relació entre agrupacions d’instruments dins de l’orquestra permet apreciar el geni de Haydn, gran compositor i mestre de mestres.
