IBERCAMERA. Philharmonia Orchestra. Daniil Trifonov, piano. Dir.: Clemens Schuldt. Obres de Beethoven i Chopin. L’AUDITORI. 29 DE GENER DE 2015.
Per Lluís Trullén
Amb un programa integrat per tres obres de repertori –la coneguda Obertura Coriolà, el segon dels Concerts per a piano de Chopin i la Simfonia Heroica–, dos nous joves talents de la música: el director Clemens Schuldt i el pianista Daniil Trifonov, van actuar amb la Philharmonia Orchestra en un concert excepcional. Davant d’un Auditori que presentava un ple absolut, els resultats musicals que van assolir superaven amb escreix totes les expectatives.
L’orquestra continua mantenint el nivell de qualitat mostrat en el decurs de la seva dilatada història, i pianista i director posseeixen un talent i una maduresa inversament proporcionals a la seva joventut. El director Clemens Schuldt ha esdevingut una de les joves figures emergents del panorama de la direcció musical internacional. Aquest director nascut a Bremen ha treballat amb Sir Colin Davis, Gergiev, Harding i Rattle, i la temporada passada ja va dirigir orquestres de la categoria de la Deutsche Symphonie Orchester de Berlín, Orquestra de Cambra de Lausana o les simfòniques de Galícia i RTVE, a més de continuar realitzant destacades col·laboracions amb la London Symphony.
Per la seva banda, Daniil Trifonov ja va deixar-nos en la temporada Palau 100 d’enguany una mostra del seu virtuosisme amb un recital extraordinari que incloïa la integral dels temuts Estudis d’execució transcendental de Liszt. La joventut i el talent de solista i director, unides a una orquestra d’una llorejada trajectòria històrica, ferma en totes les seves línies, brillant i capacitada per afrontar des de l’eclosió orquestral de la cèlebre obertura beethoveniana, la subtilitat de l’orquestració de Chopin fins a expressar tota la profunditat dramàtica que posseeix la “Marxa fúnebre” de l’Heroica, van esdevenir una simbiosi perfecta. Trifonov pertany a aquesta jove generació d’artistes en què la perfecció tècnica assolida a una edat prematura ve reforçada per una maduresa interpretativa excepcional. Pianistes com Blechaz, Wang o, en el seu moment, Arrau, Kissin, Pollini o Barenboim (extrets d’una llarguíssima llista de celebritats) posseeixen una màgia que els situa un esglaó per sobre d’altres intèrprets.
L’expressivitat romàntica, el gust pel rubato, el refinament tècnic, la poètica de Chopin portada a l’extrem en el moviment central o la vistositat pianística exposada en l’“Allegro” final van fer que la seva interpretació del concert esdevingués una delícia per als oients. Amant de treure el màxim partit de les dinàmiques i anant més enllà de les demandes reflectides en la partitura, fins i tot, com ja va succeir en la interpretació del seu Beethoven al Palau, Trifonov en ocasions s’excedeix en aquest recurs tan propi del piano romàntic per remarcar el seu domini absolut de la sonoritat. Un pianista que des que va proclamar-se guanyador del Concurs Txaikovski continua aconseguit èxit rere èxit en les seves actuacions. I tota la magnitud beethoveniana, el temperament, la serenitat, la fortalesa dramàtica, van aparèixer en una versió que feia honor al sobrenom d’Heroica. Interpretació que emfatitzava les dinàmiques, a moments més colorista que aprofundida en l’expressió, però que ens va permetre poder escoltar una orquestra d’una qualitat reconeguda i contrastada, i un director que ha sabut emmirallar-se en mestres com Gergiev, Rattle, Harding o Davis. El gest de Schuldt resulta tan preciosista com efectiu. No hi ha detall referent a dinàmiques, a les entrades, a la manera d’enfocar una frase, que passés desapercebut a una orquestra que responia en tots i cadascun dels detalls amb la perfecció que li és pròpia. Una versió de l’Heroica triomfal, emotiva, aprofundida en tots els aspectes de l’expressió i que va donar pas ja fora de programa al Vals trist de Sibelius. Un concert de gran categoria interpretativa i que va tenir un record per a Lorin Maazel, en paraules de Josep Maria Prat, “el director més transcendent per a la temporada Ibercamera”.