ORGUE AL PALAU. Juan de la Rubia, orgue (orgue Walcker del Palau de la Música Catalana). Improvisació sobre Faust (1926), pel·lícula de F. W. Murnau. PALAU DE LA MÚSICA. 1 DE NOVEMBRE DE 2016.
Per Francesc Xavier Alern
El Palau de la Música Catalana va celebrar la segona edició del “Concert de Halloween” amb el prestigiós organista Juan de la Rubia. L’intèrpret va posar música improvisada al Faust de F. W. Murnau, pel·lícula estrenada el 1926, que es va poder veure projectada en una pantalla disposada amb aquesta finalitat.
Tots Sants és el dia idoni per reflexionar sobre la vida i la mort. L’arribada de la tardor marca un nou cicle, celebrat des d’èpoques prehistòriques, en el qual moltes cultures dediquen uns dies a recordar els absents. Des que Gregori IV, al segle IX, va determinar el dia 1 de novembre com a festivitat de Tots Sants, les diverses tradicions de veneració dels difunts van haver d’adaptar-se al calendari cristià. A Catalunya, com a altres indrets de la Península, per Tots Sants se celebra la Castanyada, un atavisme de societats tradicionals que també va tenir cabuda al Palau de la Música abans del concert, amb la col·laboració d’una gelateria de renom internacional.
El mite alemany de Faust ha inspirat molts artistes, des de Christopher Marlowe a La Fura dels Baus. Al seu torn, el film de Murnau està inspirat en la novel·la clàssica de J. W. von Goethe i se situa en un vague i imprecís Renaixement, tan boirós com la figura de l’alquimista alemany Georgius Faustus (segles XV-XVI) que dóna nom a la llegenda. La pel·lícula endinsa l’espectador en un món oníric i opressiu que beu de l’estètica de Gustave Doré, els prerafaelites o C. D. Friedrich i que en general incorpora una munió d’elements culturals que són motiu de joia per a l’espectador.
Improvisar sobre un film d’aquestes característiques és un gran repte que Juan de la Rubia va assumir fa més de cinc anys. Des d’aleshores ha posat música a la pel·lícula amb orgues molt diferents, cosa que al seu torn ha donat també resultats diversos. L’orgue Walcker del Palau, inaugurat el 1908 i restaurat fa deu anys, posava a disposició de l’intèrpret de la Vall d’Uixó els seus 3.772 tubs per a una vetllada tenyida d’allò sobrenatural. Els diferents registres de l’orgue van donar vida sonora a un film altament expressiu però mut i Juan de la Rubia va saber exhibir-hi, en tot moment, una perfecta sincronia amb el caràcter de cada escena, tot demostrant el seu coneixement de l’obra. Les espurnes elèctriques del laboratori alquímic de Faust esdevenien arpegis. Escales i altres elements cinètics animaven les escenes amb més moviment i els acords dissonants caracteritzaven Mefistòfil. Altres recursos raonablement utilitzats per De la Rubia foren les abundoses citacions musicals de cançons populars i infantils, així com alguna evocació del Tristany i Isolda de Richard Wagner en l’escena de la poció amorosa.
El mite de Faust continua fascinant-nos encara avui, en l’anomenada era digital, car darrere d’aquesta antiga història s’amaga ni més ni menys que el misteri del geni humà. Thomas Mann va comprendre-ho perfectament amb el seu incommensurable Doktor Faustus (1947), que precisament transportava el mite al món de la música. En la novel·la de Mann, l’inefable compositor fàustic Adrian Leverkühn venia l’ànima al diable per tal d’assolir l’excel·lència en la composició. El Faust de Murnau, en canvi, experimenta una progressiva degradació moral que va de la filantropia a l’egoisme per permetre, d’aquesta manera, una darrera redempció gràcies a l’amor de Gretchen. Creiem que De la Rubia va saber copsar totes aquestes situacions i esdevenir a voltes més intricat i fosc per assolir una major lluminositat al final. Certament, un Adrian Leverkühn modern posant la seva ànima al servei de la imatge en una perfecta simbiosi d’èpoques i formes artístiques.
