PALAU GRANS VEUS. Juan Diego Flórez, tenor. Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú. Ana María Patiño-Osorio, directora. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE SETEMBRE DE 2024.
Juan Diego Flórez ha tornat al Palau de la Música per inaugurar el cicle Grans Veus acompanyat per l’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú, un dels projectes socials més reeixits del tenor peruà per fomentar el creixement personal i artístic de joves i nens al seu país. I amb el concert de dissabte queda clar que el conjunt s’ha consolidat, amb més de sis mil nens i joves participant en aquest programa social inspirat en el famós Sistema creat per José Antonio Abreu a Veneçuela ja fa cinquanta anys.
Des del principi l’orquestra va demostrar unes qualitats musicals excel·lents, un so empastat i gran expressivitat, mentre que la directora colombiana Ana María Patiño-Osorio es va mostrar inspiradíssima i a mesura que avançava el concert es notava que tant la directora com el conjunt gaudien de la feina tocant amb entusiasme, eficàcia i concentració.
El programa es va dividir en dues parts ben diferenciades, la primera part dedicada al bel canto i la segona a la sarsuela. L’Orquesta Juvenil Sinfonía por el Perú va obrir la vetllada amb l’obertura de Norma, de so convincent. Juan Diego Flórez, molt aplaudit en la seva entrada a l’escenari, va cantar el recitatiu, ària i cabaletta de Tebaldo d’I Capuleti e i Montecchi, tot demostrant estar en molt bones facultats de veu i mantenint els aguts nets i brillants. Va seguir amb Bellini i va brodar el recitatiu i l’ària de Roberto Devereux amb un fraseig d’aquells tan bonics que sembla que el temps s’aturi, amb gran control del fiato i una molt bona flexibilitat en la coloratura.
El recorregut belcantista va continuar amb el recitatiu i l’ària d’Il duca d’Alba de Donizetti-Salvi per acabar amb Verdi amb una vibrant simfonia de La forza del destino a càrrec de l’orquestra i “L’émir auprès de lui m’appelle… Je veux encore entendre”, versió francesa de “La mia letizia infondere” de l’òpera Jerusalem. En tot moment Flórez va mostrar la seva elegància vocal, un gust refinat per l’estil i una gran riquesa de matisos en la veu.
La segona part es va centrar en la sarsuela, amb una transició cap a aquest gènere popular subtil començant amb la famosa ària “Ah, lève-toi, soleil!” de Romeo et Juliette de Gounod, per passar a un ambient més desenfadat amb Offenbach, primer amb la jove orquestra interpretant un brillant i dinàmic “Can-can” d’Orphée aux enfers, amb la directora donant indicacions al públic per seguir la tornada picant de mans. Tot seguit, Flórez va brillar amb l’ària “Au mont Ida” de La belle Hélène oferint-ne una actuació memorable.
Les romances i la sarsuela van arrencar amb el preludi de La revoltosa de Chapí i “Al mismito rey del moro” de La alegría del batallón de Serrano, passant per compositors com Pablo Luna, Gerónimo Giménez i l’ària de La pícara molinera “Mi locura… Paxarín, tú que vuelas” de Pablo Luna. Tot i ser un repertori més popular, que va encantar a gran part del públic, el tenor no va abaixar la guàrdia i va donar el millor d’ell mateix aportant rigor i elegància al conjunt. Va acabar amb la brillant Granada per passar als bisos amb el vals crioll Que nadie sepa mi sufrir d’Ángel Cabral, i regalar-nos, guitarra en mà, una exquisida interpretació de La flor de la canela.
