ELS TEUS CLÀSSICS-L’AUDITORI CAMBRA. Romain Garioud, violoncel; Daniel Blanch, piano. J. Garreta: Mar plana i Sonata en Fa per a violoncel i piano. C. Baldrís: Cabòries. R. Gerhard: Sonata per a violoncel i piano. L’AUDITORI. 28 DE GENER DE 2022.
L’Associació Joan Manén va inaugurar el cicle de concerts Els Teus Clàssics a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona amb una bona assistència de públic i un programa que incloïa sonates de Juli Garreta i Robert Gerhard, dos grans compositors de casa nostra i alhora dos grans desconeguts.
Dalt de l’escenari, dos intèrprets de gran categoria: Daniel Blach al piano i Romain Garioud al violoncel. Van obrir la vetllada amb l’obra Mar plana (1901) de Garreta, inspirada en el mar de la Costa Brava, una peça curta que traspua romanticisme pels quatre costats, evocadora, plena de tendresa, entre la nostàlgia i l’esperança, amb una melodia principal que comença amb les notes de la cançó Rosó abans que aquesta fos escrita i que tot i la seva factura senzilla, és elegant i d’apassionament contingut. Un plaer veure com Romain Garioud ballava com agombolat pel seu violoncel en una interpretació molt sentida.
La va seguir Cabòries (2002) de Carlota Baldrís, present a la sala, de ritme rapidet, amb pizzicati, contratemps i melodies delicioses.
La primera part va acabar amb la Sonata per a violoncel i piano de Robert Gerhard, una obra composta originàriament per a viola i piano (1948) que el mateix compositor va transcriure per a violoncel (1964). Estrenada a Londres l’any 1965 i dedicada al matrimoni Chaplin, la Sonata arrenca amb un primer moviment força rítmic, però de colors foscos, on Gerhard experimenta amb la música serialista i un bonic diàleg entre piano i violoncel que exigeix a aquest darrer instrument un bon esforç de digitació. El segon moviment, més melòdic, segueix en colors tardorals, com si el violoncel reflexionés en veu alta mentre el piano l’acompanya. En el tercer moviment, “Molto vivace”, hi trobem elements del folklore espanyol, un fet habitual de l’època.
La segona part del concert estava dedicada a la Sonata en Fa per a violoncel i piano (1923) de Garreta. Es tracta d’una obra de 38 minuts de factura complexa en tres moviments i d’un romanticisme absolut. Estrenada el 1923 al Palau de la Música per Blai Net i Pau Casals –a qui Garreta va dedicar l’obra–, a partir dels anys trenta va desaparèixer dels programes de concert. Una llàstima, perquè és una autèntica meravella que gairebé es podria definir com un concert de piano amb violoncel. De gran dificultat, amb un munt de notes plenes d’arpegis i escales que en la part pianística recorda Chopin, Daniel Blanch la va superar amb excel·lent i Romain Garioud va treure-hi sons meravellosos al violoncel, amb cops d’arc, notes greus i una melodia en crescendo molt passional, especialment el segon moviment –anomenat per Garreta “Molt a poc a poc”–, un adagio molt expressiu ple de silencis que feien que el públic respirés amb la música i fragments per a piano sol de gran intensitat.
El concert de Romain Garioud i Daniel Blanch va ser una autèntica delícia, ple de descobriments i bona música. I per a qui vulgui assaborir l’experiència, cal afegir que Ficta Edicions acaba de treure el CD Mar plana amb tota l’obra integral per a piano i violoncel de Garreta interpretada per aquests dos músics excel·lents.
Imatge destacada: (c) Oliver Adell.
