SCHUBERTÍADA A VILABERTRAN. Katja Maderer, soprano. Wolfram Rieger, piano. Cançons de Brahms, Dvořák, Schubert i Wolf. CANÒNICA DE SANTA MARIA (VILABERTRAN). 16 D’AGOST DE 2024.
Si fa gairebé un any exacte Katja Maderer debutava a la Schubertíada a Vilabertran, divendres passat va tenir l’honor d’oferir-hi el recital inaugural amb ni més ni menys que tot un referent de l’acompanyament pianístic i habitual del festival, el gran Wolfram Rieger. Igual que Erika Baikoff en l’última edició, la becada pel programa Lied the Future del 2023 ha estat l’encarregada de posar aquest estiu la petita localitat gironina al centre del món de la lírica en una Schubertíada que, edició rere edició, no sols reagrupa els més importants liederistes del món, sinó que també reafirma el compromís amb la promoció de nous talents. Maderer tornava a Vilabertran essent una de les noves promeses del festival, una soprano de vint-i-cinc anys que des dels premis aconseguits el 2020 i 2022 ja apunta cap als graons més alts d’aquest petit i gran univers dins la música “clàssica”.
El programa inaugural –a Vilabertran, cor del festival–, dividit en dues parts, va tenir com a fil conductor poemes escrits per grans noms de la poesia germànica que es van inspirar en l’àmbit popular i bucòlic del segles XVIII i XIX. Es pot considerar aquest un fenomen fins a cert punt paradoxal, tal com recordava Antoni Colomer a les notes del programa de mà, tenint en compte que el Kunstlied –el lied que coneixem–, la cançó artística, va néixer precisament distingint-se del Volkslied o cançó popular. Sigui com sigui, les mans de Rieger i la veu de Maderer, tots dos alemanys, tenien preparats un bon grapat de lieder de compositors com ara Brahms, Dvořák, Hugo Wolf i, naturalment, Schubert per inaugurar el festival de la millor manera.
La soprano va irrompre a la Canònica de Vilabertran rebuda per un públic ben nombrós que com a novetat va poder gaudir d’un sistema de climatització i aviat va poder comprovar el potencial de la jove. El recital va ser sublim i es pot dir que Maderer es va acréixer en les peces apassionades, on el text i la música suggereixen una emoció més directa i palpitant que aquelles amb major presència de metàfores i al·legories i on, potser, Rieger va gaudir d’un protagonisme més concret amb la subtilesa del seu instrument.
Tots dos van arrencar lleugers i ràpids amb la breu Meine Liebe ist grün (El meu amor és verd), i Maderer, que apropiadament lluïa un vestit verd, va atacar els aguts amb frescor. A Das Mädchen (La noia) va mostrar la bona entesa amb l’experimentat pianista evitant les dificultats d’un lied certament més complex. D’aquest primer bloc de Brahms, va destacar Sommerabend (Vespre d’estiu), una delícia cromàtica on els dos protagonistes van sincronitzar un rubato molt musical, i Die Mainacht (Nit de maig), en una interpretació delicadíssima, amb el pianista alemany fent degotar els últims arpegis de primavera amb gran sensibilitat.
El torn de les melodies gitanes de Dvořák –Zigeunermelodien– va deixar bons moments, en els quals la soprano va dibuixar línies melòdiques més llargues i definides, com la melismàtica Mein Lied ertönt (Sona la meva cançó), i especialment Als die alte Mutter (Quan la vella mare), amb salts plens d’elegància i languidesa sense oblidar els cims del seu registre, com a Darf des Falken Schwinge (Si les ales del falcó), que va tancar la primera part.
A la selecció de Schubert vam poder veure una Katja Maderer més capficada en el drama escènic i un Rieger molt inspirat esbossant paisatges pianístics arpegiats. L’alemanya va treure el seu millor vibrato a Suleika i, d’aquest bloc, van destacar An die untergehende Sonne (Al sol ponent), on tots dos es van implicar en un ocàs poètic i sense presses; i especialment, Nachtstück (Nocturn), en què Maderer va oferir una interpretació emotiva no deixant cap vers de Johann Mayrhofer sense sentiment, en aquesta bellíssima al·legoria sobre la fi d’un home ancià.
Va arribar una selecció del Cançoner espanyol musicat per Hugo Wolf, un repertori no tan habitual i que va exigir més tècnica al duet protagonista. Alguns punts forts d’aquest cicle van ser Bedeckt mich mit Blumen (Cobriu-me amb flors), on la soprano va robar l’alè del temple i Rieger va mostrar saviesa als pedals; i especialment Geh, Geliebter, geh jetzt! (Ves-te’n amor, ara ves-te’n!). De la passió rabiosa a un delicat conjur d’amor, la soprano va recórrer els estats d’aquest últim lied amb una gran inspiració abans que els assistents esclatessin en aplaudiments. Propines de Wolf i de Brahms van tancar el retorn d’una soprano destinada a ser un reclam per a les futures edicions.
