ORGUE AL PALAU. Kei Koito, orgue. Obres de Gaudibert, Pachelbel, Fischer, Telemann, Purcell, Händel, C. Ph. E. Bach, J. B. Bach i J. S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 14 DE SETEMBRE DE 2015.
Per Lluís Trullén
L’organista japonesa Kei Koito va proposar un diàleg musical entre la música del Barroc i del present en un dens però suggestiu recital del cicle Orgue al Palau. Kei Koito, nascuda a Kyoto, va tenir des de la seva infantesa una predilecció per la música de Bach. Concertista de piano, va decantar-se per l’estudi de l’orgue fins a arribar a ser actualment una de les figures més destacades en la interpretació d’aquest instrument. Pedagoga a la Universitat de Música de Lausana, invitada com a solista per grans orquestres internacionals, Koito imparteix cursos a la Royal Academy of Music de Londres, organitza concursos internacionals i des del 1997 dirigeix el Festival Bach de Lausana. Ara amb la seva actuació al Palau va corroborar aquell estil personal que ja es percep en els seus enregistraments discogràfics. Personal quant a una interpretació de sonoritats molt contrastades, que aposta per la claredat dins la profusió de colors que atorga l’instrument i amb un virtuosisme que no traeix mai l’esperit de les obres interpretades.
Kei Koito s’ha dedicat a aprofundir l’estudi de J. S. Bach i el cert és que en el programa que va presentar al Palau la música del Kantor de Sant Tomàs de Leipzig va sobresortir respecte de les altres músiques escollides. Els seu discurs, doncs, es fonamenta en els criteris historicistes i l’estudi no només de l’obra de Bach, sinó dels seus predecessors, com Froberger, Buxtehude, Muffat o Couperin.
El programa s’articulava al voltant de l’obra Fetées del compositor suís Éric Gaudibert (1936-2012), format al Conservatori de París amb Cortot, Boulanger i Dutilleux. Aquesta obra, per les seves dissonàncies, sonoritats intervàliques de segones i amb acords que cerquen la politonalitat, està estructurada en set parts que poden tocar-se aleatòriament. Kei Koito va intercalar aquestes set obres amb diferents partitures breus d’autors com Pachelbel, Fischer, Telemann o Händel, tot creant un contrast evident entre la claredat estructural i tonal barroca i l’avantguardisme d’un compositor versat en el llenguatge electroacústic com Gaudibert. L’únic però va ser que la selecció de les obres barroques, malgrat contenir suggerents xacones amb les seves corresponents variacions o bells adagios i àries, mostraven una evident diferència qualitativa amb les dues obres de J. S. Bach seleccionades i amb què va coronar el recital. Obres com el sublim coral Oh home, plora les teves culpes, un dels preludis corals més punyents de tota la producció del compositor d’Eisenach, o el virtuosístic i majestuós Preludi i fuga en Sol menor, BWV 535, en què la majestuositat del preludi i les quatre veus de la fuga van sonar amb tota la seva grandesa a l’orgue del Palau. Un programa atractiu que incloïa pinzellades de diferents autors barrocs (entre ells J. B. Bach, cosí i alumne de Johann Sebastian), eclipsades totes per la majestuositat d’una música de Bach que Kei Koito ha aprofundit i treballat fins al més mínim detall. Un gran concert, en què el diàleg entre barroc i avantguarda va tenir en J. S. Bach l’interlocutor principal.
