KLANGFELDER. Johannes Werner, bateria; Manu Retamero, sintetitzador modular; Neus Estarellas, piano; Oscar Martín, portàtil; Thomas Maos, guitarra. SALA VOL (BARCELONA). 24 D’OCTUBRE DE 2023.
Dimarts 24 d’octubre, la Sala Vol, al Poblenou de Barcelona, va acollir una experiència sonora única, irrepetible, protagonitzada pel percussionista Johannes Werner a la bateria, Manu Retamero al sintetitzador modular, Neus Estarellas al piano, l’artista sonor Oscar Martín al portàtil i el guitarrista pluridisciplinari Thomas Maos. Era la primera vegada que aquests músics es trobaven i tocaven junts. Es tractava de fer la creació conjunta d’una experiència musical que produís tot un paisatge sonor, uns “camps del so” (en alemany Klangfelder) que posaven títol a aquest esdeveniment per al qual el públic podia transitar amb l’oïda i la vista, fins i tot desplaçant-se lliurement pel mateix espai per observar-los més de prop o sentir el conjunt des de distàncies diferents. L’única referència que els músics tenien prèviament al concert va ser una línia dibuixada en un paper que van fer aquella tarda en un cafè i que els va servir de punt de partida.
Van coincidir a arrencar aquest viatge musical amb una mena de clúster de tots els instruments en un fortíssim que va impactar sobre els assistents com una explosió sonora que ens propulsava cap a una experiència auditiva absolutament inesperada. Aquest experiment, que podríem qualificar d’hipermusical, va ser organitzat pel director del Kunststiftung de Baden-Württemberg, Bernard Georg Milla, en col·laboració amb el Goethe Institut Barcelona, amb motiu de la seva visita per l’intercanvi de residents artístics que fa aquesta institució cultural alemanya amb el centre Hangar de Barcelona.
Neus Estarellas és coneguda a l’escena alemanya i també a la catalana, on actua habitualment en festivals de música contemporània o de nova creació, pel seu domini del lèxic pianístic del repertori més experimental i arriscat. En aquesta ocasió va reconvertir el piano en un nou instrument de sonoritats insòlites apagant una part dels bordons per obtenir un efecte percussiu sense vibració que, en algunes ocasions, sostenia rítmicament els teixits harmònics, tan aviat espessos com eteris, que es generaven entre la guitarra de Maos –que també va utilitzar un petit Theremin– i la bateria de Werner, en conjunció amb els efectes sonors de Martín i les textures electròniques que aportava Retamero. Cada instrument, fos analògic, digital o electrònic, adoptava una nova dimensió amb possibilitats musicals infinites que transcendien la pròpia veu instrumental.
La improvisació entre diversos instruments musicals no és cap novetat i ens remet a la música de cambra que es feia a les corts artistocràtiques del segle XVIII o als salons de la burgesia del XIX i a les jam sessions de les caves més noctàmbules del segle XX. Cada època ha sentit la necessitat que els instruments confluïssin en una obra coral feta d’inspiració en la dinàmica del diàleg sonor. En el cas d’aquest Klangfelder, d’aquests camps sonors catalanoalemanys, el resultat va ser l’experiència d’un quintet heterogeni de músics que dominen la matèria sonora fins al punt d’arribar a crear una experiència que podem anomenar musical per diversos motius musicològics i antropològics i que ja no podem dir que sigui la del futur, sinó que representa el present més incontestable. L’era digital i electrònica amb tota la seva paleta de possibilitats sonores sumada als instruments de teclat, de percussió o de corda amplificats, s’ajusta a l’estètica i al gaudi de la dissertació harmònica pròpia de la cultura germànica, que sempre ha sorgit de la inquietud per la recerca i per l’expressivitat del llenguatge sonor.
Celebrem que la vida musical de Barcelona també inclogui aquest tipus d’esdeveniments inesperats que es produeixen amb una facilitat natural en un espai de llibertat, com és la Sala Vol, perquè ens renova l’esperança en el fet cultural pur, en experiència individual de l’artista en comunió amb una col·lectivitat.
