PETIT PALAU CAMBRA. Konstantin Krimmel, baríton. Mandelring Quartett. Obres de Cruixent, Liszt i Beethoven. Petit Palau Cambra. PETIT PALAU. 1 DE FEBRER DE 2023.
PETIT PALAU CAMBRA-SCHUBERTÍADA BARCELONA. Konstantin Krimmel, baríton. Ammiel Bushakevitz, piano. Lieder de Schumann i Wolf. PETIT PALAU. 2 DE FEBRER DE 2023.
Konstantin Krimmel, un dels barítons més destacats de la darrera fornada, va debutar al Palau en dos concerts amb programa diferent en dos dies consecutius. El primer concert, al Petit Palau, formava part de la programació pròpia del Palau; el segon, també al Petit Palau, s’integrava en la de la Schubertíada, que ja havia convidat Krimmel a Vilabertran en edicions passades.
El jove cantant d’origen alemany-romanès, nascut a Ulm i que no arriba encara a la trentena, s’ha convertit molt ràpidament en una referència internacional amb actuacions a les grans capitals i abordant un repertori extens que passa pel lied, l’oratori i l’òpera i s’estén des del Barroc fins a la música contemporània.
Krimmel posseeix una veu bonica, clara, ben timbrada, amb un color que tira més cap a la llum del tenor que cap a les foscors del baix i amb una extensió suficient, tot i que els programes oferts, tots molt centrals, no permeten avaluar gaire aquest aspecte. La projecció en les dinàmiques intenses és bona, plena, i el bon control de l’aire i del diafragma li permet abordar les dinàmiques lleus sense destimbrar-se i aguantant molt bé la qualitat del so.
En el primer concert, Krimmel va actuar al costat del prestigiós Mandelring Quartett, que també va oferir actuacions en solitari. En el segon, un estricte recital de lieder, va actuar acompanyat –molt ben acompanyat– pel pianista Ammiel Bushakevitz.
El primer concert es va iniciar amb la interpretació pel Mandelring Quartett de Post lucem (Seguint la llum), una obra de Ferran Cruixent, el compositor resident del Palau aquesta temporada.
Composta durant el confinament de la pandèmia, Post lucem s’articula en dues parts, la primera, “Libera me”, quieta, de caràcter més aviat introspectiu, és seguida per “Ignis fatuus” (Focs follets), molt més agitada. Cruixent, que en la seva fase de formació va estudiar violí, acredita en aquesta obra un bon coneixement de les característiques de l’escriptura per a corda aprofitant les possibilitats, capacitats i recursos expressius específics propis dels instruments de corda fregada. La peça, intensa, amb alguns obstinats rítmics molt interessants, suggereix, gràcies a una àmplia obertura harmònica, colors i atmosferes variades. L’escriptura és equilibrada, Post lucem sona a peça per a quartet de corda i no a transcripció per a quartet de corda d’una peça pensada des del piano o com a música abstracta. El Mandelring Quartett, la formació que va estrenar l’obra el 2021, en va oferir una estrena a Espanya de molt bona qualitat.
El primer concert va continuar amb l’arranjament d’Aribert Reimann per a quartet de corda i baríton de set lieder, tots força tenebrosos, de Franz Liszt.
A la segona part, Krimmel i el quartet van afrontar conjuntament Metaverse I, una altra obra de Ferran Cruixent.
El compositor barceloní ja ha dedicat diverses obres, com Human brother (2019), Big data (2016) o Cyborg (2010) –on introdueix el concepte de cyber singing– a l’impacte formidable, de vegades la disrupció, que la nova tecnologia i les xarxes han introduït a la vida humana. Metaverse I, sobre text en anglès del mateix autor, s’articula en set parts que glossen tant la fascinació com la dependència, de vegades esclavitud, dels nous àmbits de comunicació i la incertesa i els dubtes que sobre el sentit de realitat creen els mons virtuals. Metaverse I, amb un tractament de la veu que de vegades recorre a l’Sprechgesang fa pensar, pel concepte més que pels recursos expressius emprats, en la Gebrauchmusik (música utilitària) de Hindemith o Krenek dels anys trenta del segle XX.
El primer concert va acabar amb una interpretació sòlida, fonamentada, bellament aspra, del Quartet de corda núm. 11, op. 95, “Quartetto serioso” de Beethoven.
El segon concert de Krimmel al Petit Palau va tenir un signe ben diferent i, per les seves característiques, va oferir al jove baríton millors possibilitats de mostrar la seva bella veu.
Va començar amb els Cinc Lieder op. 40 de Schumann, compostos l’estiu del 1840 sobre un poema d’Adalbert von Chamisso i traduccions d’aquest mateix autor de quatre poemes de Hans Christian Andersen que ens presenten un vessant d’Andersen sinistre i truculent (uns corbs que esperen cruspir-se un nadó, per exemple) que no té res a veure amb l’angelical escriptor de contes infantils.
Van seguir-los sis lieder d’Hugo Wolf molt ben triats, entre els quals les extenses Abendbilder (Imatges vespertines) sobre text de Lenau i els tres lieder del Harfenspieler (L’arpista) sobre textos de Goethe.
La sessió va acabar tornant a Schumann i a aquell lluminós estiu del 1840 en què el compositor va crear, en estat de febre creadora, tanta i tanta bellesa. Vam poder escoltar les dotze cançons del Liederkreis, op. 39 sobre textos d’Eichendorff, entre les quals “Mondnacht” (Nit de lluna). Potser la cançó més bonica de Robert Schumann, de la qual Krimmel va fer una versió memorable.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
