TEMPORADA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA. Pacho Flores, trompeta. Dir.: José R. Pascual-Vilaplana. Giancarlo Castro D’Addona: Stunning trumpet, concert per a trompeta. Christian Lindberg: Akbank Bunka, concert per a trompeta. Richard Strauss: Festmusik der Stadt Wien; Mort i transfiguració. L’AUDITORI. 20 D’OCTUBRE DE 2019.
La Banda Municipal de Barcelona, sota la direcció del seu titular, José Rafael Pascual-Vilaplana, va inaugurar a l’Auditori de Barcelona una nova temporada de concerts. La presència com a solista invitat de Pacho Flores, considerat un dels millors trompetistes de l’actualitat, suposava un al·licient afegit a aquest concert d’obertura. Format al Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela, Pacho Flores ha ofert recitals al Carnegie Hall de Nova York, a la Salle Pleyel de París o a l’Opera City de Tòquio i ha treballat amb els mestres Abbado, Rattle i, per descomptat, amb el seu compatriota Gustavo Dudamel. Un dels propòsits de Pacho Flores cal cercar-lo en la idea de treballar al costat dels compositors per crear nou repertori per a l’instrument. Així, autors com ara Christian Lindberg o Giancarlo Castro D’Addona –un dels compositors sorgits d’El Sistema, el projecte musical impulsat pel mestre Abreu i que va dedicar-li el Concert per a trompeta–, han mantingut estreta col·laboració amb Flores.
Akbank Bunka, obra del suec Christian Lindberg posava inici al concert. Obra de tremenda exigència virtuosística i que amb l’ús d’una gran varietat de llenguatges pren inspiració tant en la música japonesa com turca, comparteix moments d’inspirat lirisme amb d’altres d’uns ritmes netament jazzístics. Pàgina colorista de la qual Flores, acompanyat per una esplèndida Banda Municipal, va extreure la varietat de matisos que aportava l’eclecticisme de la proposta.
Ritmes i frasejos propis del swing fins al jazz, de colors propis del folklore veneçolà, caracteritzen el Concert de trompeta de Castro D’Addona, una obra d’un magnetisme particular. Dinàmic, subtil, a moments elegant, d’altres desbocat, aquest Concert permet al solista desplegar tot el ventall de registres sonors. Per aconseguir-ho, Flores va utilitzar cinc trompetes diferents i va crear unes atmosferes realment màgiques amb l’acompanyament rítmic constant de la bateria i d’una Banda que copsava la riquesa de timbres que emana d’una obra dinàmica i vibrant. Flores és un virtuós de la trompeta, però la seva musicalitat resulta exquisida, una delicadesa que va ratificar amb deliciosa música de Piazzolla oferta fora de programa.
La Banda, ja en solitari, va fer un salt enrere en el temps per dedicar monogràficament la segona part a la música de Richard Strauss. En programa, dues obres: la Música festiva per a la ciutat de Viena –una obra a manera de fanfara escrita en plena Segona Guerra Mundial, com a agraïment pel Premi Beethoven que li havia estat concedit– i Mort i transfiguració, poema simfònic instrumentat per a banda per Lluís Oliva, i que com recordava David Puertas al programa de mà va ser l’obra que Richard Strauss va escoltar a la nostra Banda Municipal quan va visitar Barcelona l’any 1925. Una Banda que va mostrar uns colors tamisats, delicats, amb tota la complexitat tècnica i expressiva que emana d’una obra com Mort i transfiguració. L’obra, estructurada en quatre moviments sense solució de continuïtat, s’obre amb un “Largo” en què un artista malalt veu com la mort ja li és propera. Un “Allegro agitato” retrata aquesta disputa entre la vida i la mort fins que un “Meno mosso” li portarà els records de la seva vida. La transfiguració anhelada –“Moderato”– amb què abraçarà el cel li permetrà aconseguir la perfecció que sempre va perseguir en vida. La riquesa de matisos i un rerefons ple de contingut i gran força expressiva van emanar en una interpretació colpidora per la seva interiorització, exemplificació del bon treball i gran compenetració amb els músics que des d’un any enrere està portant terme el seu titular, José Rafael Pascual-Vilaplana.
