BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA. Benjamin Scherer, violí. Dir.: Salvador Brotons. Obres de Weber: Obertura Oberon. Dvořák: Romança per a violí, op. 11. Saint-Saëns: Introducció i Rondó capriccioso per a violí, op. 28. Rakhmàninov: L’illa dels morts, poema simfònic, op. 29. Glière: La rosella vermella (suite sobre el ballet). L’AUDITORI. 12 DE GENER DE 2020.
Prenent com a fil conductor la música del Romanticisme, la Banda Municipal de Barcelona, sota direcció de qui en va ser titular, Salvador Brotons, va dedicar el setè concert de la temporada a oferir un recorregut per obres eclèctiques que confegien un programa d’un atractiu indubtable. Des de l’Obertura Oberon de Weber (1826) fins a la música espectacular de la suite del ballet La rosella vermella del compositor de l’escola russa amb origen belga Reinhold Glière (1927), la Banda va mostrar un bon nivell davant d’un públic fidel entre el qual costa, però, trobar algun oient jove.
El concert s’obria amb l’esmentada obertura festiva, en una interessant adaptació de Joan Lamote de Grignon, i que amb els ja habituals parlaments de Brotons donava pas a dues intervencions del violinista d’origen català Benjamin Scherer, solista convidat per a l’ocasió. De la música contemplativa pertanyent a la Romança op. 11 de Dvořák fins als focs d’artifici que es despleguen en una obra dedicada a Sarasate com és la Introducció i Rondó capriccioso de Saint-Saëns, Scherer –que al seu moment va ser Premi El Primer Palau i que actualment és ajudant de solista de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana– va desplegar, amb el so esplèndid que sorgia del violí Giuseppe Rocca construït a Torí el 1863, un ventall d’efectes musicals en què les dinàmiques plenes de subtils pianissimi i les complexitats tècniques més endimoniades confegien un seguit d’efectes que posaven de manifest la qualitat d’aquest solista nascut a Alemanya l’any 1979.
Després de la música de tradició alemanya, bohèmia i francesa, la segona part del programa va estar monogràficament dedicada a la música russa del tardoromanticisme. L’obra més interessant del programa era sens dubte L’illa dels morts de Rakhmàninov, en una adaptació rellevant per a banda realitzada per Simon Scheiwiller. Inspirada en el cèlebre quadre homònim de Böcklin, aquesta pàgina –tal com recordava Brotons, contemporània de la Segona Simfonia i del Concert per a piano núm. 2–, esdevé un poema simfònic d’una gran intensitat musical, de textures, de línies melòdiques que evolucionen sobre un ritme de les característiques del 5/4 i en què motius temàtics basats en les quatre notes inicials del Dies Irae gregorià ens apropen a una atmosfera fosca i contemplativa. Bon treball de la Banda oferint textures delicades, atenta a copsar tota la serenitat i foscor que traspua en una partitura que evoca el camí a l’illa dels morts amb la imatge de la barca de Caront travessant la llacuna Estígia.
Amb la Banda reforçada amb una nodrida secció de percussió, la festiva música de La rosella vermella ens oferia el contrapunt festiu a tota la intensitat prèvia de la música de Rakhmàninov. Elements folklòrics als quals s’uneixen ritmes propis d’Occident confegeixen la música d’aquest ballet basat en la història d’un capità de vaixell rus i una ballarina de cabaret xinesa. Una dansa heroica –en la qual no mancaven les tradicionals escales pentatòniques tan pròpies d’Orient–, un vals al més pur estil vienès i la cèlebre “Dansa dels mariners russos” –el passatge més conegut de l’obra i un dels moments més cèlebres de la música llegada pel compositor nascut a Kíev– van ser els tres passatges coloristes escollits per Brotons i que van proporcionar un lluïment absolut de la Banda barcelonina.
Caldria, però, recapacitar sobre la manca de públic jove als concerts de la Banda –institució que es remunta a l’any 1886– i que seria un fet impensable en altres zones geogràfiques de Catalunya.
Imatge destacada: la Banda Municipal de Barcelona en un concert a l’Auditori (foto d’arxiu)
