EL COR CANTA. Maria Hinojosa, soprano. El Cor Canta (Elisenda Carrasco, direcció). Banda Municipal de Barcelona. José R. Pascual-Vilaplana, direcció. Jan Van der Roost: Amazonia. Jordi Flaquer: N’Elisenda de Montcada (obra guanyadora del III Concurs Internacional de Composició El Cor Canta per a cor i banda simfònica). John Rutter: Magnificat. L’AUDITORI. 4 DE FEBRER DE 2024.
La Banda Municipal de Barcelona manté ferma la idea d’oferir uns concerts singulars, amb una programació atractiva acompanyada sempre d’un remarcable nivell artístic. Amb José R. Pascual-Vilaplana com a director, concert rere concert ha aconseguit fidelitzar un públic amb programes summament suggestius i interpretacions d’un altíssim nivell qualitatiu. Com escriu el propi director en les notes que acompanyaven el concert de diumenge passat a L’Auditori, “amb la música trobem un aliment adient per a viure i per a conviure […]. La catarsi que provoca l’art pot engrandir l’ànima de l’ésser humà”.
I veritablement, quan es té l’oportunitat d’escoltar el sensacional Magnificat de Rutter programat a la segona part del concert, aquesta idea resulta del tot plausible. Estrenat al Carnegie Hall de Nova York el 1990, la riquesa de les textures orquestrals, la bellesa dels apartats corals i un moment sublim com “Et Misericordia”, amb una melodia sensacional per a soprano, l’han convertit en una de les músiques religioses més rellevants escrites els darrers decennis. Una Banda Municipal esplèndida en la claredat de les sonoritats, en l’emissió dels volums, en manifestava per igual els ritmes sincopats, enèrgics, alternats amb els instants piadosos. Magistralment adaptada per a banda pel compositor Paul Noble –que també ha fet altres orquestracions d’obres de Rutter–, i que cuida per igual la calidesa de les fustes i l’esplendor dels metalls. Un treball impecable de la banda secundant la soprano Maria Hinojosa, amb veu projectada amb claredat, refinadíssima en l’“Et Misericordia” i en l’“Esurientes”, els dos moments que juntament amb la part central del “Gloria Patri” tenen la soprano com a gran protagonista. Maria Hinojosa va estar com sempre, a un gran nivell, acompanyada per un cor que va mantenir una línia de correcció. El Cor Canta –projecte independent nascut arran de l’experiència viscuda el 2018 al Canta amb l’OBC de L’Auditori– està integrat per cantaires sèniors i no professionals. El treball d’Elisenda Carrasco, Eva Martínez i Jordi Lluch resulta encomiable per fer reeixir aquest projecte. Fou una interpretació del Magnificat de Rutter bellíssima en la línia marcada per Pascual-Vilaplana, tot copsant des de l’exuberància fins a la més íntima sensibilitat lírica d’una obra mestra portadora d’un magnetisme catàrtic.
El concert es va obrir amb Amazonia, una pàgina que denota el domini del compositor belga Jan Van der Roost (Duffel, 1956) en la seva creació d’obres per a banda. Composició dividida en cinc apartats, amb ritmes incisius, moments triomfals i esperançadors, crescendos culminats amb fortissimi i radiants acords majors…, una veritable simfonia de colors i textures que amaguen com a rerefons un caràcter reivindicatiu. Descripcions de llocs i personatges com les tribus aborígens dels Aguarunas, la cerimònia iniciàtica “Kêêtuajê” dels indis krahô del Brasil o un darrer passatge, com explica el propi Pascual Vilaplana, dedicat a “Paulino Faiakan”, el cabdill indi que viatjà a Europa el 1988 per convèncer les autoritats que aturessin la construcció de la presa d’Altamira… Versió brillant, precisa en totes les seccions instrumentals de la banda i que, a més, destina una part dels seus drets d’autor a la defensa de tantes injustícies que es cometen a l’Amazònia.
Musicant un poema de Dolors Monserdà i Vidal (1845-1919), N’Elisenda de Montcada, el compositor de Calella Jordi Flaquer Forest (1983) va guanyar el III Concurs de Composició El Cor Canta per a cor i banda simfònica. L’estrena d’aquesta obra, una música de simplicitat harmònica, amb clara voluntat tonal, defuig tota pretensió en el treball, tant coral com de la solista vocal, i expressa la naturalitat i senzillesa dels versos amb unes línies melòdiques sempre a la recerca del refinament. Música que no conté ni l’exigència harmònica de Jan Van der Roost ni entra en el complex i refinat teixit que s’enarbora en les obres de Rutter, destaca pel seu sentit evocador. La Banda Municipal de Barcelona va mostrar, sota la direcció del seu director José R. Pascual-Vilaplana, el magnífic i sòlid treball forjat temporada rere temporada.
