PETIT PALAU CAMBRA. David Alegret, tenor. Rubén Fernández Aguirre, piano. Sílvia Bel, recitadora. Obres de Joan i Ricard Lamote de Grignon i Miquel Ortega. PETIT PALAU. 26 DE FEBRER DE 2024.
En l’any en què es compleix el 125è aniversari del naixement de Ricard Lamote de Grignon, el Palau ha volgut homenatjar aquest compositor no prou ben conegut i escassament divulgat que juntament amb Manuel Blancafort o Eduard Toldrà van encarnar la branca musical del Noucentisme català.
L’homenatge es materialitzà en un concert de cançons per a cant i piano interpretades pel tenor David Alegret acompanyat per Rubén Fernández Aguirre i amb la participació inestimable de l’actriu Sílvia Bel en funcions de recitadora.
La sessió va començar homenatjant el compositor i director Joan Lamote de Grignon, pare de Ricard, de qui es compleix el 75è aniversari de la mort. De Joan Lamote de Grignon es van poder sentir tres cançons, “Cap al tard”, “Les aranyes” i la vigorosa “És juny” del cicle Les violetes. Les va seguir, ja de Ricard, la seva versió del cèlebre Cant espiritual de Joan Maragall. A continuació va arribar l’estrena absoluta de tres cançons del compositor Miquel Ortega, present a la sala, “Cançó”, “La casa que vull” i “Quin dia clar”, que pertanyen a la sèrie La gesta dels estels. A partir d’aquí el concert es centrà exclusivament en obra de Ricard Lamote de Grignon i cal destacar que va incloure una estrena, probablement absoluta, la cançó Tot l’enyor de demà a partir del poema de Joan Salvat-Papasseit, una cançó composta el 1939 que va ser trobada fa un temps a la Biblioteca de Catalunya i l’autoria de la qual ha estat confirmada pels descendents del compositor.
En aquesta segona part es va poder sentir també Plugeta lleu, Malenconia, Nadal, Per una flor de romaní, cinc de les Siete cancioncillas en estilo popular, Cançó del capvespre, Cançó de la Francisqueta i Sum vermis.
Ricard Lamote de Grignon, igual que altres compositors del moment, treballà a partir d’alguns dels millors poetes del Noucentisme català. La comprensió del text de vegades no és fàcil a partir de la cançó; en aquest cas la participació de Sílvia Bel recitant prèviament alguns dels poemes que a continuació s’oferien en forma de cançó va ser cabdal per gaudir encara més de les peces. Bel també va recitar en solitari Desolació de Joan Alcover i Fidelitat de Josep Carner.
Com Toldrà o Blancafort, Ricard Lamote de Grignon, allunyat de les transcendències i els daltabaixos espirituals modernistes, posà música endreçada, clara, pulcra i plàcida a les coses petites, a la llum mediterrània, a les veles en el mar blau, a la flor del romaní, als somriures de joves encantadores, a suaus malenconies, a enamoraments enraonats, a aquella tranquil·litzadora idealització de l’acollidor paisatge català que somiava la burgesia barcelonina benestant. Després va venir la guerra.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
