Bach Cello Suites
Amparo Lacruz, violoncel
Columna Musica, 2020
Una de les constants interpretatives que han marcat l’estil interpretatiu de la violoncel·lista Amparo Lacruz ha estat l’expressivitat, sempre acompanyada d’una personal delicadesa sonora, que l’ha portat a cercar des del més recòndit del llenguatge de Guinjoan fins als diàlegs més eloqüents de la música de cambra, tret reflectit en tants escenaris al costat dels membres del Trio Kandinsky. Però el més gran dels reptes per als violoncel·listes, l’obra cimera del repertori escrita per a l’instrument, com és la integral de les Suites de Bach, cal afrontar-la en el punt just de la carrera artística i fins i tot revisar-la en el decurs dels anys següents. La immensitat de la música de les Suites mai resta tancada i d’aquí ve aquesta amplitud de lectures i versions del tot conegudes: romàntiques, historicistes, apassionades o d’una expressió a vegades continguda i en d’altres ocasions eloqüent.
Amparo Lacruz ha trobat el moment artístic per enregistrar aquest corpus bachià que ja va portar en part als escenaris al costat de la ballarina Lorena Nogal en què es produïa un encadellament entre el discurs commovedor de la música i el moviment corporal escènic. Ara Amparo Lacruz ens apropa exclusivament a la música, al més essencial, mostrant-nos un Bach d’una calidesa seductora, aprofundit en les seves sarabandes, elegant en la dicció dels preludis i allemandes, desbordant de rítmica en les gigues i amb l’elegància inherent que desprenen els seus minuets i gavotes. De la seva versió enregistrada l’any 2019 ens ha seduït la clarividència, la depurada tècnica sempre al servei de la musicalitat, la manca de precipitació en el fraseig i el gust per atorgar una petita pausa sobre determinades notes que atorguen unes respiracions al seu discurs d’herència estilística romàntica. No abusa dels contrastos entre les dinàmiques ni de les sonoritats voluptuoses; la seva proposta transcorre entre allò natural i el més essencial de la reflexió i la contenció de la música de Bach.
Unes Suites deliciosament traçades, curosament explicades, iniciades amb la darrera de la sèrie –seguida per les número 3, 1, 5, 4, 2–, tot cercant l’essencial sense una emfatització que torbi la serenitat d’un monòleg altament expressiu, un tret sempre distintiu en l’estil d’Amparo Lacruz.
Imatge destacada: Amparo Lacruz. ©Antoni Coll
