70è ENCONTRE DE LA JONC. Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Dir.: Manel Valdivieso. Obres de Ravel, Mussorgski i Franck. L’AUDITORI. 11 DE GENER DE 2016.
Per Mila Rodríguez Medina
Dilluns passat, 11 de gener, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) va oferir un concert extraordinari a l’Auditori de Barcelona. Extraordinari perquè es tractava del tancament del 70è Encontre de la JONC i extraordinari per la qualitat de la interpretació. Amb música de Franck, Ravel i Mussorgski, el concert mostrava els resultats dels dies de trobada a Salou amb una seixantena de joves músics de tot Catalunya i es vestia de gala a Barcelona amb un públic extens i lliurat.
Precisament aquest és el punt més diferenciador d’aquest tipus de concerts, amb una formació jove i de casa nostra. Hi ha nervis, hi ha emoció, hi ha agraïment. El públic participa del concert. Òbviament, s’hi pot sentir el caliu familiar: només cal fixar-se en les mirades furtives des de l’escenari buscant algú conegut a les butaques. Quan som audiència d’un concert habitual, imaginem l’esforç que hi ha darrere de la interpretació; en concerts com aquest, el públic ho sap. El concert és una festa, amb un respecte com pocs dels que es poden viure entre les parets d’un gran auditori i el lliurament en els aplaudiments finals és total. Per als amants de la música, anar a veure la JONC pot esdevenir un plaer subtil i reconciliador.
Però no cal ser benèvols amb la jove orquestra de Catalunya i valorar el seu concert com el fruit d’uns estudiants. La seva interpretació va ser excel·lent, especialment en la Rapsòdia espanyola de Ravel. Una concertino en estat de gràcia i una secció de set percussionistes extraordinària i encertada van brillar sobre una orquestra que, en gran connexió amb el seu director, Manel Valdivieso, es mantenia amb una destacable qualitat en la calma tensa que amara tota l’obra de Ravel. Era sorprenent veure el gaudi dels músics amb l’obra i el relaxament en la interpretació.
Prèviament ja havien interpretat Le chausseur maudit de Franck amb gran encert: malgrat alguns problemes a l’inici, l’orquestra ràpidament va entrar en les dinàmiques de l’obra i el concert i fins i tot en acabar es va escoltar un murmuri entre el públic que ja deia emocionat: “Molt bona, eh?” El concert es completava amb Quadres d’una exposició de Mussorgski en la versió de Ravel i tota la secció de vent va brillar amb excel·lència. El treball era precís i emocionant i el tancament va ser immillorable. Els aplaudiments sonaven a cada racó de L’Auditori. I amb molta raó. Quina bon planter de músics. Quin bon futur orquestral ens espera.
