VIII TEMPORADA EL SO ORIGINAL. M. C. Kiehr. H. Bayodi-Hirt. N. Mulroy. S. MacLeod. Le Concert des Nations. La Capella Reial de Catalunya. Finalistes de la IV Acadèmia d’Interpretació Musical. Dir.: Jordi Savall. Els israelites al desert (1769) de C. Ph. E. Bach. L’AUDITORI. 7 DE MAIG DE 2014.
Per Mercedes Conde Pons
Un programa extens i una obra poc o no gens coneguda a les nostres terres, l’oratori Els israelites al desert de C. Ph. E. Bach, que, com va apuntar Manuel Forcano en la presentació prèvia al concert, era estrena a Catalunya i –pel que consta– a l’Estat espanyol, no van ser arguments, tanmateix, prou convincents per omplir la Sala 1 de L’Auditori, que registrava una entrada reduïda, concentrada a platea i amfiteatre.
De fet, els principals al·licients del concert figuraven a la primera part del programa, que aparentment era secundària i complementària de l’objecte principal del concert. En el marc de l’Acadèmia d’Interpretació Musical que des de fa quatre anys convoca Jordi Savall per donar oportunitats a joves cantants que estan en un període formatiu avançat, els solistes cridats a formar part de La Capella Reial de Catalunya –junt amb altres joves talents del país– també tenen l’oportunitat de presentar-se en solitari amb fragments de diverses obres barroques més o menys conegudes i sota la direcció de Savall, una experiència sempre atractiva per al desenvolupament professional de qualsevol músic, per diversos motius, no necessàriament musicals.
Així, les veus de les sopranos Clara Brunet, Gunhild Lang-Alsvik, Carmit Natan i Carmina Sánchez, la mezzo Beatriz Oleaga, els contratenors Jorge Enrique García i Alberto Miguélez, el tenor Fran Rodríguez i Alessio Tosi i el baríton Francesc Ortega van ser els escollits en aquesta edició 2014 per sumar-se a una Capella Reial que és una efervescència de joventut i talent, cosa que es percep en la primera escolta. Sens dubte, el millor de tot el concert. En les aportacions individuals dels participants en l’Acadèmia destacà la veu de Carmit Natan en l’ària “Se pietà di me non senti” del Giulio Cesare de Händel i la veu del contratenor Jorge Enrique García en el duo de la mateixa òpera amb la soprano Gunhild Lang-Alsvik.
La segona part, ja tocades les deu de la nit (per què els concerts del cicle Savall han de començar a les nou del vespre en comptes de la ja normalitzada franja de dos quarts de nou, molt més europea i agraïda per a un dia entre setmana?) proposava l’escolta del desconegut oratori de Carl Philipp Emanuel Bach (nascut fa tres-cents anys, el 1714) Els israelites al desert. El perill en aquestes ocasions consisteix a voler esbrinar quines són les causes que han fet que aquella obra no hagi transcendit en el temps. I és cert que, amb aquest tipus d’obres, cal molt més que una primera escolta per poder copsar-les en la seva justa mesura. L’oratori de C. Ph. E. Bach –amb un catàleg compositiu extens i tristament eclipsat per la genialitat del seu pare– és una bona mostra del període de transició entre el barroc i el primer classicisme, amb moments inspirats que ja albiren un canvi d’estil que mestres com Haydn o Mozart poliran pocs anys després. Però l’abundància de recitatius, la poca inspiració dels solistes i el caràcter flegmàtic de la direcció de Savall en aquesta ocasió van fer de l’escolta de l’oratori un exercici de resistència. Va sobtar la incomoditat de María Cristina Kiehr en el registre agut i la poca rotunditat del baix Stephan MacLeod. Hanna Bayodi-Hirt va ser la veu més prominent, fent gaudir de pàgines inspirades com l’ària “O, bringet uns zu jenen Mauren”. L’aportació del cor de La Capella Reial de Catalunya –sempre preparats amb exquisidesa per Lluís Vilamajó–, format per veus joves en la seva majoria, moltes de les quals formades a l’ESMUC en el Departament d’Antiga i Clàssica i en centres estrangers europeus de prestigi, va salvar la nit.
