PALAU PIANO. Lucas & Arthur Jussen, pianos. Obres de Bach, Mozart, Schubert, Mompou i Stravinsky. PALAU DE LA MÚSICA. 1 DE JULIOL DE 2019.
Lucas i Arthur Jussen (nascuts, respectivament, els anys 1993 i 1996) van saltar a la fama quan l’any 2006 van debutar a la sala del Concertgebouw interpretant el Concert per a dos pianos, KV 365 de Mozart. A partir d’aquell moment van començar a forjar una carrera com a duo de pianistes que sota la tutela de reconeguts intèrprets, com Mario João Pires, Lang Lang, Menahem Pressler o Dmitri Bashkirov, els ha convertit en un dels fenòmens pianístics dels darrers anys. A la temporada Palau Piano, aquests dos germans holandesos van presentar un programa que a nivell interpretatiu va tenir com a moment culminant una versió prodigiosa per a dos pianos de La consagració de la primavera d’Stravinsky. El seu pianisme es fonamenta en unes condicions tècniques d’una solidesa absoluta i una perfecta ensambladura a nivell expressiu amb què exploten al màxim les seves facetes musicals.
El seu recorregut a la primera part per la música de Bach, Mozart i Schubert –un viatge per l’estètica barroca, clàssica i romàntica– va tenir algun “però”. El seu pas per la Sonata per a dos pianos en Re major, KV 448 de Mozart resultava inusualment ràpid, tot mostrant-nos una brillant realització de l’articulació, una explosió de sonoritats plenes de vehemència i color, com a contrapunt a la serenitat i solemnitat que es van elevar en les adaptacions que Kurtág va fer de dos corals de J. S. Bach.
Aquesta comunió entre facultats tècniques i expressió els permet efectuar una varietat de colors, d’efectes, de matisos, plens d’espectacularitat, però que poden ser discutibles en certes estètiques que interpreten. Si el seu Mozart podia resultar excessiu en efectes, en tempi, en contrastos de dinàmiques, la seva lectura del Lebenstürme, D. 947 de Schubert va endinsar-se en una atmosfera en què vehemència, ímpetu, apassionament, ens apropaven a tota la densitat del darrer període compositiu del compositor vienès, i manifestant així tota la fortalesa interna d’una obra en què les constants modulacions i unes melodies bellíssimes conviuen dins una partitura d’intensa densitat musical.
Els germans Jussen van interpretar tot el programa –d’una evident complexitat tècnica– de memòria i van fer fluir la música amb uns resultats que pel seu poderós magnetisme va recordar el de les germanes Labéque. Aquest instint quasi camaleònic per poder apropar-se a diferents estètiques mostrant un segell interpretatiu inequívoc els atorga una personalitat musical distintiva. De la vehemència romàntica de Schubert van passar a les pinzellades que Frederic Mompou va realitzar en les Comptines, tres peces breus en què les sonoritats nues, de ressons impressionistes, amb aquelles harmonies metàl·liques, subtils i inequívoques del compositor barceloní, van emergir amb una qualitat expressiva del tot remarcable.
La segona part estava monogràficament dedicada a La consagració de la primavera, clarament el terreny en què els germans Jussen van deixar anar tot el seu potencial artístic. Els sons martellejats, les polirítmies, el piano entès com a instrument percussiu ens va apropar a una versió realment meravellosa per la seva varietat ingent de matisos, ritmes i colors. Tant en “L’adoració de la terra” com en “El sacrifici”, les dues parts que integren Le sacre, el magnetisme venia donat per la precisió impol·luta dels atacs, en les sonoritats que cercaven aquell primitivisme tan arrelat al ritmes trepidants que ens brollen dins el salvatgisme que en tants moments emana d’aquesta partitura magistral. La consagració és una obra ideal per a dos pianistes com Lucas i Arthur Jussen per mostrar-nos un exhibició de facultats tècniques quant a articulat, rapidesa inversemblant de tempi i atacs plens de precisió, que desgranaven tot el color que embolcalla aquesta composició. Bravos i més bravos d’un públic que va viure una versió de Le sacre realment excepcional en les mans de dos artistes que tenen per davant una llarguíssima i fructífera carrera (i que els ha portat ja a grans escenaris d’arreu actuant sota batutes de la categoria de Gergiev, Inbal, Brüggen o Saraste) i que van tornar a l’escenari per oferir dues noves obres ja fora de programa i agraint així el reconeixement dels assistents.
Imatge destacada: © Eva Guillamet
