6è CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Júlia Farrés-Llongueras, soprano. Daniel Blanch, piano. “L’abril ha florit”. Cançons de Rafael Ferrer i Eduard Toldrà. CONSERVATORI MUNICIPAL-AUDITORI EDUARD TOLDRÀ. 18 DE MAIG DE 2017.
Per Lluís Trullén
La música per a veu i piano de Rafael Ferrer, acompanyada per cançons de qui va ser el seu mestre, Eduard Toldrà, van ocupar el concert que la soprano Júlia Farrés-Llongueras i el pianista Daniel Blanch van dedicar al compositor català. Aquest, però, no era un concert més, sinó el fruit d’un treball que es va començar a gestar temps enrere i que ha permès recuperar unes melodies exquisides que havien restat massa temps oblidades. Una de les tasques de l’Associació Joan Manén és difondre el llegat del nostre patrimoni musical. I novament aquesta finalitat ha donat uns resultats esplèndids. El pianista Daniel Blanch va treure a la llum unes cançons de l’arxiu curosament preservat per la família del compositor Rafael Ferrer i que amb l’excepció de Lua de vrau mai no havien estat editades. Aquests manuscrits, una veritable joia musical, han estat finalment editats i al costat de la soprano Júlia Farrés-Llongueras van tenir com a fruit un enregistrament realitzat els mesos de març i abril de l’any passat.
Com definia Xavier Chavarria als comentaris excel·lents que acompanyen l’enregistrament, Rafael Ferrer (1911-1988) era un músic complet. Violinista (deixeble de Toldrà i concertino de l’Orquestra Municipal de Barcelona), director (va succeir Toldrà l’any 1962 al capdavant de l’Orquestra Municipal), deixeble de Morera i Millet, va ser catedràtic de música de cambra al Conservatori Municipal i, per descomptat, compositor (sardanes, música per a dibuixos animats, peces simfòniques…).
Prèviament al concert celebrat a la Sala Eduard Toldrà del Conservatori, un dels fills del compositor va glossar la figura del seu pare en un escenari en què una projecció d’una fotografia de Rafael Ferrer (elegant, de mirada intel·ligent i penetrant) presidia el concert. El treball de Daniel Blanch i de la soprano Júlia Farrés-Llongueras va resultar encomiable. La música per a veu i piano de Ferrer retrata l’essència musical del compositor nascut a Sant Celoni. Allunyat d’uns corrents estètics definits, la seva música destil·la claredat, melodisme refinat i unes harmonies punyents però alhora acurades que li atorguen fins i tot un toc enigmàtic. La seva producció per a veu i piano conté cançons sobre poemes de Lorca, Pemán, Verdaguer, Catasús. J. V. Foix, Maragall… i del poema L’abril ha florit d’Antoni Camps, que el compositor va musicar en dues ocasions: l’any 1936 i novament el 1987, que a més suposà la seva darrera composició.
I aquestes dues cançons de L’abril ha florit van servir d’inici i cloenda d’un concert esplèndid en què una vintena de cançons de Ferrer acompanyades per cinc melodies de Toldrà confegien un programa perfectament equilibrat i que ens permetia gaudir de la musicalitat exquisida del compositor. Júlia Farrés-Llongueras va cantar amb gust i expressivitat, còmoda amb l’acústica de la sala i projectant la veu en una equilibrada proporció de sonoritat. Sempre mostrant una línia musical elegant i endinsant-se en el rerefons de cadascun dels poemes, la nostàlgia, el sentit descriptiu o l’enorme intensitat pròpia d’una cançó punyent com El noi de l’Ave Maria aportaven tots els requisits interpretatius per extraure el millor fruit d’una música, repetim-ho, deliciosa. La veu de la soprano, nítida, amb un bellíssim centre vocal i una projecció en el registre agut brillant i amb molt de cos, li permetia modelar hàbilment unes melodies complexes d’afinació però carregades d’una bellesa molt personal. No cal dir que el piano de Daniel Blanch va estar novament esplèndid. Curós en l’equilibri de la sonoritat, conjuntat amb la veu, desplegant musicalitat en cadascun dels acords, la riquesa harmònica i el suggeridor pianisme de les obres van obtenir el més propici dels resultats. Una veu i un piano que en tot moment van anar de bracet i que amb encert, amb un treball rigorós, han donat a conèixer aquestes partitures del nostre patrimoni que durant massa anys havien restat en silenci.
