ESPURNES BARROQUES. Dindirindín! Una follia musical. Companyia Notte e Giorno. AUDITORI MUNICIPAL DE CERVERA. 4 DE JUNY DE 2023.
Aquest petit tresor que és el festival Espurnes Barroques i que durant quatre caps de setmana erigeix la Catalunya Central com a epicentre musical del país amb propostes sempre cuidades i interessants, tant en ciutats com en petits pobles, va dur el diumenge passat a Cervera un espectacle que no deixà ningú indiferent.
La companyia Notte e Giorno, amb seu a Barcelona fundada per Toni Fajardo l’any 2016, proposà un projecte multidisciplinari que a partir de la cocreació grupal explora a fons el llenguatge teatral de la commedia dell’arte en connivència amb la música del Renaixement –interpretada amb instruments històrics– i la filosofia d’Erasme de Rotterdam –a partir del seu Elogi de la follia.
Iniciaren la representació amb el Tap room de proximitat situat als baixos de la senyorial Casa Dalmases, construïda durant el segle XVIII i seu de la fundació que porta el mateix nom i que a més impulsa oportunitats laborals per a les persones amb dificultats especials. Però ben aviat, i d’ençà que feu la primera aparició l’actriu Berta Vidal per conduir-nos fins a l’Auditori Municipal, tots els presents tinguérem la sensació que érem davant d’un espectacle diferent, on el to burlesc i la imaginació ens conduirien a través d’històries fascinants.
L’humor i la sensació d’improvisació van ser els fonaments d’una nova forma de fer teatre durant el segle XVI. De fet, el teatre de màscares de la commedia dell’arte sap mantenir l’atenció de l’espectador en tot moment, amb una gran varietat d’elements, dinamisme i diversió assegurada. Jugant amb trames en què la sàtira social i política tenen sempre cabuda i trobant una justa varietat entre els monòlegs i les escenes corals, amb un ritme fluid i una trama que no decau.
El personatge de la Follia ens conduí per una trama que ens situà al segle XVI, on Dottore Petrucci i Octavio Pantalone –ambdós lliurepensadors– volen construir una impremta, però els poders fàctics –centrats en la figura de Capitano Fachardo– intenten impedir-ho com sigui. Enmig d’aquesta trama, on també aparegueren l’ambició d’Arlecchino, la Colombina i la Bruixa, la Follia provocà i ens porta a reflexionar sobre com diverses situacions de lluites de poder del segle XVI no són tan lluny de la nostra època.
La música del Renaixement va vehicular tot aquest espectacle i ens conduí d’una escena a la següent al llarg de gairebé dues hores. De fet, Dindirindín, que és el nom de l’espectacle, també ho és d’una nadala anònima del Cançoner de Calàbria. Poguérem escoltar música dels segles XV i XVI pertanyents als cançoners hispànics de l’època, així com altres compositors europeus ben coneguts, com Orlando di Lassus o Josquin Desprez. Les veus de l’Ensemble Vox Harmonica, format per la soprano Anaïs Oliveras –en el paper de Colombina–, la contralt Mariona Llobera –Bruixa–, el tenor Ferran Mitjans –Arlecchino– i el baix Toni Fajardo –Capitano– actuaren al costat d’Edwin García –guitarra i vihuela–, Pere Olivé –percussions– i Emiliano Pérez –flautes i cornetes–, així com de l’actriu Berta Vidal, que encarnà el paper de la Follia.
Els cantants mostraren un bon equilibri, homogeneïtat i una bona afinació, en perfecta amalgama en un espectacle que divertí pel seu to burlesc i la seva aparença popular el nombrós públic que omplí l’Auditori. La bona emissió de les veus –entre les quals hem de subratllar la lleugeresa i agilitat d’Anaïs Oliveras, plena de gràcia i imbuïda de colors, així com l’opulència de Toni Fajardo– i la dicció excel·lent ajudaren a fer entenedor tant el text com l’aspecte més lúdic de l’espectacle –malgrat una reverberació excessiva de l’Auditori que complicava l’audició quan entrava en joc la percussió. La seva combinació amb el trio instrumental aconseguí una bella amalgama que ajudà a configurar uns colors ben rics. I moments com Matona miacara d’Orlando de Lassus, Yo me soy la morenica, la popular i alegre Hoy comamos y bevamos de Juan del Encina o el recolliment i la bellesa de Mille regrets de Josquin des Prez es gaudiren enormement.
La innovació d’un espectacle on la música conduí, il·luminà, estimulà i feu riure, seduí el públic cerverí. Un espectacle que, a més, va incloure la interpretació d’obres d’encàrrec a compositors contemporanis, com Josep Vila i Casañas i Mariona Vila, i fins i tot un Rap de la Follia. Què més es pot demanar, doncs, d’una representació tan trencadora i inclassificable com divertida?
Però aquí no acabà tot, sinó que la companyia aconseguí transportar-nos de nou al Renaixement una vegada acabada la funció, ja que el perfumista Alberto Fernández creà una fragància exclusiva: l’Elixir Anticapitanista que es pogué olorar i que conté caqui, vainilla i fusta aromàtica de sàndal, entre d’altres.
Dindirindín és una producció ben pensada i duta a terme, que gràcies a la naturalitat, expressivitat i frescor que exhibiren els cantants i músics damunt l’escenari, podem recomanar àmpliament per a tots els públics.
Imatge destacada: (c) Marc Trilla.
