TOSCA de Giacomo Puccini. Maribel Ortega, Enrique Ferrer, Luis Cansino, Juan Carlos Esteve, Jeroboám Tejera, Jorge Juan Morata, Laura Obradors, Quim Cornet, Fabián Reynolds. Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Carles Ortiz, direcció d’escena. Sergi Roca Bru, direcció musical. FESTIVAL D’ÒPERA DE SAAREMAA (ESTÒNIA). 23 DE JULIOL DE 2024.
Fins i tot la pluja que havia caigut durant la tarda es va aturar per no deslluir el debut de la Fundació Òpera a Catalunya al Festival d’Òpera de Saaremaa, a Estònia, on l’entitat sabadellenca ha estat convidada enguany a participar d’un format singular, d’un important valor simbòlic i, sobretot, molt exigent: cada any, durant cinc dies consecutius, una companyia estrangera presenta cinc títols diferents a l’escenari d’una carpa que allotja fins a dos mil espectadors a l’ombra del castell medieval de Kuressaare, una població eminentment turística.
Tosca ha estat la targeta de presentació escollida i la primera de tres òperes –els altres dos espectacles són un ballet i una gala lírica– que s’ofereixen aquests dies, totes en reposicions de produccions ja estrenades al cicle Òpera a Catalunya, en aquest cas i per última vegada el març del 2021, en ple repunt d’una pandèmia durant la qual –és just recordar-ho– la Fundació no va deixar de programar cap dels títols previstos.
Diversos dels protagonistes d’aquella ocasió són els mateixos que s’han desplaçat fins a Estònia, però no la soprano protagonista, ara Maribel Ortega, un valor segur des de fa molts anys en qui la Fundació ha tornat a confiar per encarregar-li diverses intervencions al Festival de Saaremaa. La cantant andalusa es troba còmoda en els papers puccinians, i a Tosca se’n va saber aprofitar per fer, en la seva primera aparició davant del públic estonià, tot un desplegament dels millors recursos. Vocalment va estar magnífica en tots els registres, també en el greu, en què moltes col·legues seves troben problemes per a una emissió de qualitat.
De la resta del repartiment, tant el tenor Enrique Ferrer com el baríton Luis Cansino repetien en els rols respectius: el primer, com ens té acostumats, no va escatimar esforços per donar vida a un Cavaradossi apassionadíssim, mentre que el segon va encarnar amb aplom i contundència un Scarpia que, malgrat fer-se antipàtic, sol ser també un dels rols més aplaudits.
Els papers secundaris van ser confiats a cantants de la companyia, com Juan Carlos Esteve, Jeroboám Tejera o Jorge Juan Morata, entre d’altres, que sempre resolen amb solvència les seves parts.
També va ser especialment premiat pel públic el director Sergi Roca Bru, sabadellenc establert a l’estranger amb qui la Fundació Òpera a Catalunya ha col·laborat els últims anys amb encert: la seva batuta fa especial atenció als cantants i, en aquest cas, va haver de vetllar també per un equilibri de plans sonors difícil per la disposició extremadament oberta de l’orquestra al mateix nivell de la platea, davant l’absència de fossat.
Certament, si a alguna cosa està acostumada la companyia sabadellenca, és a adaptar-se ràpidament a circumstàncies canviants. Aquesta vegada, però, el repte s’incrementava per la impossibilitat de fer assajos complets en un entorn nou, en el qual aquests dies han d’integrar-se també les escenografies vingudes de Catalunya després d’un llarguíssim viatge per carretera. La de Tosca hi quedava més comprimida de com l’havíem vist, ja que l’escenari estonià no té tanta profunditat, però aquesta mateixa circumstància va permetre a Carles Ortiz introduir recursos inèdits, com ara un joc de miralls que feia que Maribel Ortega pogués veure el director tot i situar-se completament en escorç a l’inici del “Vissi d’arte”.
A pesar d’una sonorització que, acceptada com a mal menor, va jugar algunes males passades, el públic que pràcticament exhauria les localitats va gaudir i seguir amb actitud exemplar la primera producció catalana del Festival de Saaremaa d’enguany.
Imatge destacada: © Gunnar Laak.
