XLIII FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CERVERA. Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Manel Valdivieso, director. Obres de Gerhard, Ginastera, Britten i Ros Marbà. PATIS DE LA UNIVERSITAT DE CERVERA. 14 DE JULIOL DE 2024.
El concert inaugural del Festival Internacional de Música de Cervera oferí un programa orquestral integrat per obres dels segles XX i XXI de marcat caràcter nacional en mans d’una àvida Jove Orquestra Nacional de Catalunya que enguany celebra el trentè aniversari. La formació subratllà així el seu patriotisme amb entusiasme, intensitat i rigor professional. Capaços d’entomar un programa gens comercial i de gran risc amb un convenciment i uns resultats dignes d’esmentar, així com donant sentit a una evident estructura musical de país.
La interpretació de les Soirées de Barcelone de Robert Gerhard representà un esdeveniment històric, ja que es tractava de l’estrena a l’Estat de l’obra en l’orquestració completada el 1996 per Malcolm MacDonald. Nascut a Valls el 1896, deixeble de Felip Pedrell i posteriorment d’Arnold Schönberg, Gerhard és un dels grans exponents de la música catalana del segle XX, malgrat que el seu nom no tingui actualment l’admiració que mereix. Aquest ballet, escrit entre els anys 1936 i 1939, fou un encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo. El compositor va deixar acabada la partitura de piano sense cloure’n l’orquestració. Amb un argument que ens emplaça a les festes del solstici d’estiu en una nit de Sant Joan al Pirineu –de fet, primer s’havia d’anomenar Els focs de Sant Joan–, ens brinda una partitura que té un punt stravinskià –quants punts en comú podem trobar amb la seva Consagració de la primavera! I evidencia els elements populars del folklore català, tot reafirmant la identitat del país en un moment polític en què estava en entredit. La Guerra Civil, el seu exili i l’esclat de la Segona Guerra Mundial van fer que la partitura restés inèdita fins ara al nostre país. La JONC copsà sàviament el punt de coexistència entre les melodies populars catalanes i l’ús de la dissonància, així com les influències nacionalistes i neoclàssiques en un ús ben lliure de la tonalitat. El personal llenguatge de Gerhard no és fàcil i necessita una formació entregada i ben treballada per extreure’n l’essència i retornar-la de manera impecable al públic. I malgrat que l’absència d’escenografia podria haver volatilitzat un punt d’atractiu visual i narratiu, la recuperació de l’obra fou extraordinària. Manuel Valdivieso sabé diferenciar plans i plasmà amb clarividència l’entramat de veus i de citacions del folklore català, amb accents pronunciats i un punt d’incisivitat, intensitat i brillantor en el que per moments semblà un quadre dionisíac. Amb melodies fàcils de reconèixer, d’altres més emmascarades, uns frenètics ritmes populars, danses ben vives i influències bartokianes, la formació es mostrà ben treballada i contundent dins de la gran riquesa rítmica. Bo i subratllant que l’essència de l’aspecte ancestral i ritual fou sens dubte una veritable font de creativitat artística. Una recuperació històrica que moltes altres formacions del país haurien de valorar ara que s’ha fet aquest primer pas.
Les Glosses sobre temes de Pau Casals, op. 48 van ser escrites per Alberto Ginastera com a encàrrec conjunt del Festival Casals de Puerto Rico i del Comitè de Puerto Rico per al Bicentenari dels Estats Units del 1976. El compositor, que curiosament era fill de pare català, hi mostra una autèntica devoció pel mestre vendrellenc. La JONC subratllà l’exuberància rítmica i tímbrica d’aquesta versió simfònica escrita l’any 1977, acompanyada per un lirisme i un ampli matís expressiu. En sentírem només els dos darrers moviments. Mentre que amb “Cant” poguérem escoltar de manera ben sentida el tema de la cançó més associada a Casals –El cant dels ocells–, l’obra es clogué amb un “Allegro molto” frenètic i de forts contrastos. Una versió de bona claredat de textures d’una obra que utilitza temes i citacions que connecten amb Casals i on la formació evidencià unes cordes expressives, unes fustes bellament cantades i uns metalls contundents, així com una activa secció de percussió.
Els compositors Lennox Berkeley i Benjamin Britten es van conèixer a Barcelona el 1936 quan se celebrà el XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània i es feren bons amics. Allí van poder assistir al Festival de Dansa Folklòrica on ambdós agafaren apunts d’algunes melodies que escoltaren i que un any més tard es convertirien en el punt de partida d’una suite orquestral anomenada Montjuïc, escrita de manera conjunta en un moment en què havia esclatat la Guerra Civil espanyola. Dels dos moviments que en sentírem, el “Lament” corprengué pel caràcter dramàtic, que sembla un homenatge a la nostra terra. Un moviment on la formació es mostrà compactada i s’entregà amb una veritable càrrega emotiva. Imbuïda d’un ambient tràgic, amb un obstinat de caràcter dolorós i un solo de saxo alt que possiblement podria imitar el timbre de la tenora, l’orquestra assolí possiblement el moment més intens i alhora més nostàlgic, on Valdivieso no dubtà a emfatitzar el caràcter fúnebre del moviment. El brillant “Allegro” final contrastà amb l’anterior, tot cloent la peça en un ambient d’alegria.
I per acabar aquest programa on la cançó i el folklore foren un leitmotiv, arribà l’estrena de l’obra encàrrec al compositor i director d’orquestra català Antoni Ros Marbà –figura cabdal entre els directors i a la vegada mestre tant de Valdivieso com del director fundador de la JONC, Josep Pons. Les Danses i cançons per a un aniversari amb motiu del trentè aniversari de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya ens submergiren en l’univers sempre proper de Frederic Mompou, ja que agafen com a punt de partida algunes de les seves Cançons i danses. A partir d’aquí, sap desenvolupar un discurs tan subtil com empàtic, amb una bella orquestració. I sorprèn quan es clou amb un final que conté el Happy birthday to you feliç i delirant per celebrar aquest gran projecte d’orquestra que és la JONC.
Un concert, doncs, d’aquells que fan país, interpretat amb autoritat, ganes, fervor i tenacitat i que obrí el XLIII Festival Internacional de Música que embolcalla el XLIII Curs Internacional de Música de Cervera, tot situant la capital de la Segarra com el centre neuràlgic musical del país durant uns dies.
Imatge destacada: (c) Jordi Prat.
