TEMPORADA JOSB. Jove Orquestra Simfònica de Barcelona. Carlos Checa, director. E. Grieg: Suite núm. 1 de Peer Gynt, op. 46. A. Dvořák: Simfonia núm. 9, “del Nou Món”, op. 95. PALAU DE LA MÚSICA. 3 D’OCTUBRE DE 2021.
Diumenge va iniciar-se la setena temporada de concerts de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) dirigida pel seu titular, Carlos Checa, que és també la cinquena programació d’aquest conjunt sense afany de lucre al Palau de la Música Catalana. En la primera de les quatre sessions previstes, l’orquestra nascuda el 2015 i integrada per una seixantena de músics va abordar un repertori popular amb alguns fragments prou coneguts fins i tots pels més neòfits, com els de la Suite núm. 1 de Peer Gynt, op. 46 de Grieg i la Simfonia núm. 9 de Dvořák. Sense descans, i davant d’un públic heterogeni, no hi va faltar la funció social i el caràcter solidari, en aquesta ocasió a favor de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB).
De memòria i amb tendència a accentuar el temps fort de cada compàs amb un gest espasmòdic enmig d’un balanceig ampli i fluent dels braços, Carlos Checa va obrir el concert delineant les parts solistes i cantables (flauta i clarinet) del primer moviment. A “El matí”, de la suite inspirada en l’obra teatral d’Ibsen, va rebaixar la sonoritat d’herència lohengriniana i va encertar en la contenció dinàmica general a la recerca d’elegància. Aquest enfocament va esmorteir la falta de cohesió dels violins i de dramatisme a “La mort d’Ase” i va beneficiar la sedimentació d’un substrat notable del registre greu en la contramelodia dels violoncels a la “Dansa d’Anitra”, així com en el solo de corn anglès del “Largo” de la simfonia dvořákiana. Aquest moviment va discórrer amb un desplegament melòdic un pèl tou i escassos portamenti en el fraseig amarant-se d’un concepte, potser, massa seccionat dels arcs melòdics i expressivament distant de l’emoció nostàlgica habitualment cercada.
La irregularitat de la corda aguda, també perceptible a la Novena de Dvořák, deixava en evidència uns tutti puntualment tumultuosos per la manca de pulcritud en l’equilibri de les veus (primer moviment de la Simfonia i “A la cova del rei de la muntanya” de Grieg). Quelcom molt més ben solucionat a l’“Scherzo” i al darrer moviment (d’inici més marcial que èpic): amb força i esdevenint la part del concert més ben resolta en propulsió rítmica, definició tímbrica i intensitat expressiva. Igual que “A la cova del rei de la muntanya” de Grieg i al “Fandango” de l’acte tercer de Doña Francisquita d’Amadeu Vives que, com a bis, homenatjava el cent cinquantè aniversari del naixement del compositor que s’escau enguany. D’aquesta manera la JOSB tancava amb brillantor i vitalitat un concert artísticament suficient, que el rodatge per terres castellanes durant els propers dies, de ben segur acabarà de polir amb actuacions en sales com el Palau de Congressos d’Àvila, el Palau de Congressos de Salamanca i l’església parroquial de Fuenterroble de Salvatierra de Salamanca.
En resum, una execució sense sorpreses significatives en el plantejament, honrosa i denotativa d’un treball previ del qual, lluny d’exigir l’excel·lència immediata a aquests joves músics, cal ponderar-ne la vàlua per facilitar-los tocar en un agrupació simfònica i treballar el gran repertori justificant la necessitat d’iniciatives formatives com aquestes, també compartides i projectades per altres entitats i orquestres del territori català. Un fet que és fonamental per al creixement com a músics de les noves generacions en el seu llarg i esforçat procés de professionalització.
