JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA. Josep Bros, tenor. Dir.: Josep Caballé Domenech. Obres de Donizetti, Bizet, Cilea, Verdi, Puccini, Leoncavallo, Mascagni, Chapí, Sorozábal, Vives i Grever. PALAU DE LA MÚSICA. 2 DE DESEMBRE DE 2019.
El segon concert de la cinquena temporada de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) tenia un al·licient que extrapolava el fet musical. Coincidint amb la commemoració dels trenta anys de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, l’actuació de l’orquestra es va convertir en un concert solidari a favor d’UNICEF, una solidaritat que la JOSB ja manifesta des del 2016 amb altres fundacions, com la Pasqual Maragall o Càritas.
Un concert interpretat per una orquestra de nois i noies molt i molt joves i que des de la titularitat de Carles Checa ha portat a terme des de l’any 2015 una tasca que a poc a poc va fructificant, i que ja ha arribat a la cinquena temporada de concerts. Anna Folch, presidenta d’UNICEF Catalunya, va prendre la paraula per sensibilitzar-nos sobre el que cal avançar en benefici dels drets dels nens i les nenes. Agraïments al Palau i a l’Orquestra abans que la música del concert –colofó final dels actes d’aquest trentè aniversari– es convertís en “l’ambaixadora dels drets dels infants”.
I per això calia confegir un programa molt atractiu i ser un reclam ineludible per al públic. Moments celebèrrims de la lírica –amb un extraordinari Josep Bros– i obertures i preludis orquestrals, entre els quals no podien faltar els de Carmen, La forza del destino o La Revoltosa, integraven el menú musical del programa. Sota la batuta de Josep Caballé, la seixantena d’integrants de l’orquestra es van entregar a aquestes melodies amb moments realment atractius –com una delicadíssima versió de l’“Intermezzo” de Cavalleria rusticana– o la rítmica perfectament mesurada del fandango de Doña Francisquita. L’orquestra, ben treballada, any rere any va agafant consistència i mostra una línia ascendent constant. La JOSB va mostrar total empatia amb un Josep Bros distès, plenament implicat en l’actuació i que va donar el millor de si amb passatges d’un compromís vocal evident. Pletòric en l’agut, va cantar una bellíssima “Mattinata” de Leoncavallo i un “Nessun dorma” que va despertar l’admiració del públic que omplia el Palau. Veu delicadíssima en l’emissió de les notes més subtils, bellíssim el “Lamento di Federico”, cantant “No puede ser” de La tabernera del puerto amb una claredat i sensibilitat diàfanes. Ja fora de programa, va assolir amb “Granada” un dels seus moments més exuberants.
Bros va dirigir-se al públic per agrair la iniciativa i remarcar el bon treball d’aquesta jove orquestra integrada per nois i noies –alguns pràcticament nens– amb la qual va sentir-se molt orgullós de poder col·laborar. Un concert que va aconseguir l’objectiu de públic i que va constatar no només el bon treball de la JOSB, sinó el moment vocalment esplèndid que travessa el tenor català.
Imatge destacada: © Nacho Roca
