LA CASA DELS CANTS. Cor de Cambra del Palau de la Música. Jordi Armengol, piano. Josep Vila i Casañas, director. Obres de Kodály, Bártok, Barja, Massià, Wikander, Tormis i Vila i Casañas. PETIT PALAU. 26 DE GENER DE 2025.
Nou anys després de deixar la direcció titular del Cor de Cambra del Palau, al capdavant del qual va estar durant quatre anys -en van ser divuit a l’Orfeó Català-, Josep Vila i Casañas ha viscut aquest cap de setmana la dolça sensació del retorn a casa arran del concert que ha dirigit com a convidat per part d’aquesta mateixa formació coral.
Per a l’ocasió, una matinal celebrada en un Petit Palau ple de gom a gom, Vila va proposar un programa que descobria a públic i cantants autèntiques rareses del vastíssim univers de literatura coral. Segons que explicava ell mateix, amb l’objectiu de presentar per primera vegada a Barcelona la seva pròpia obra Lau haizetara (“Als quatre vents”, en basc), va donar el mateix títol a un programa que incloïa obres de compositors dels quals Vila reconeix la influència a l’hora de compondre o als quals -diu- li agradaria assemblar-se. La tria passava per sonoritats diverses, bàsicament de l’est i el nord d’Europa i, en tot cas, molt allunyades de les mediterrànies que, segurament, més escauen a les veus del Cor de Cambra.
El concert va arrencar amb dues mostres de l’exigent tradició hongaresa: An ode for music de Kodály i Quatre cançons populars eslovaques del seu col·lega i compatriota Bártok. El rang dinàmic i expressiu de la música tradicional, i amb ell la sonoritat del cor, va incrementar-se notablement a partir d’una selecció de tres Poemas del mar del gallec Ángel Barja, compositor d’un melodisme no gens agosarat, com podria correspondre a un autor de la seva cronologia (1938-1987).
El pianista Jordi Armengol, que ja s’havia incorporat a l’escenari a partir de la segona peça del programa, va fer gala d’una exquisida sensibilitat en interpretar en solitari “El gorg negre”, un fragment de Notes d’estiu de Joan Massià que, a pesar de la brevetat, va anar molt més enllà de l’habitual aportació a manera d’interludi musical del pianista en un concert vocal.
Amb la següent obra del programa, de David Wikander, Vila va picar l’ullet a la seva formació en direcció coral a Suècia, abans de dedicar un bloc important a l’estonià Veljo Tormis, un dels grans autors de música per a cor del segle XX. Les seves breus Sügismaastikud (Paisatges de tardor) van ser prou variades i diverses com per explorar al màxim les possibilitats del conjunt de cantants, que van lluir versatilitat i capacitat d’adaptació.
Després d’una breu pausa tècnica, Vila -que havia dirigit fins llavors de memòria- va treure la partitura per encarar la seva pròpia obra. Lau haizetara va ser fruit d’un encàrrec per celebrar el cinquantè aniversari del cor San Juan Bautista Abesbatza l’any 2018. Es defineix de fantasia per a cor i piano inspirada en melodies populars i d’autors bascos a imatge del quodlibet El mirador que Vila havia compost, anys enrere, sobre cançons populars catalanes. La música del director i compositor sabadellenc, doncs, transmet les mateixes emocions que les cançons de les quals parteix -n’hi ha de festives, de nostàlgiques, de desamor…- passades sobretot pel sedàs de les harmonies vocals i el virtuosisme pianístic que tant caracteritzen el llenguatge de Vila.
El programa va esdevenir força més llarg dels seixanta minuts anunciats al programa de mà i va culminar amb un sentit i tendre Rossinyol com a propina per respondre a l’entusiasme i la calidesa amb què el públic va acollir Vila en el seu retorn a casa.
