ELS TEUS CLÀSSICS. Associació Joan Manén. Susanna Garachana, actriu. Juan de la Rubia, orgue. Daniel Blanch, piano. Orquestra Terrassa 48. Quim Térmens, concertino director. Ignasi Cristià, direcció escènica. Iago Blasi, realització audiovisual. Míriam Compte, disseny de vestuari. Ricard Lamote de Grignon: Suite a l’antiga.
Eduard Toldrà: Quartet per a l’art. Joan Manén: Camprodon (arr. D. Blanch); Medea per a rapsode, orquestra de corda, orgue i piano sobre un text d’Ambrosi Carrión. L’AUDITORI. 24 DE MAIG 2021.
Amb la interpretació de Medea de Joan Manén, aquest any de commemoració del cinquantenari de la mort del compositor ha assolit una de les fites més rellevants, entre concerts, exposicions, enregistraments discogràfics i conferències dedicades a la seva figura. L’Auditori de Barcelona acollia –després de la interpretació la tarda abans a l’Auditori de Terrassa– la representació, que trencava més de seixanta anys de silenci, del monodrama Medea per a rapsode, orquestra de corda, orgue i piano que sobre la dramatúrgia d’Ambrosi Carrión fou estrenada al Palau de la Música Catalana el maig del 1932 i que, després de nombroses representacions, l’any 1959 va veure com definitivament queia en l’oblit més absolut i injust.
Però l’esforç de l’Associació Joan Manén ha estat, des de la seva creació amb el pianista Daniel Blanch al capdavant, dur a terme una ingent tasca de recuperació del patrimoni musical llegat pel violinista i d’altres obres contemporànies pertanyents a diferents autors catalans. En el decurs dels darrers anys s’han pogut escoltar en diferents sales de concerts de la ciutat –destacant-hi l’Ateneu Barcelonès– obres que mostren el llegat compositiu del qui va ser un dels més eminents violinistes de la seva generació. Recuperar aquesta Medea ara editada pel Centre Robert Gerhard no ha estat un tasca senzilla. Se’n conservava, al Museu de la Música, la versió en castellà, que va ser la que es va arribar a representar a Madrid fins que es va trobar recentment la versió en català als fons de la Biblioteca de Catalunya.
Ara L’Auditori recollia una veritable joia del patrimoni musical català, una composició de gran fortalesa harmònica i intensitat expressiva que acompanyava les paraules del monodrama Medea recitades amb sentiment i profunditat per una sensacional Susanna Garachana, una actriu que es va posar en la pell de la protagonista per declamar el punyent text de Carrión basat en la tragèdia d’Eurípides i que incideix en l’abandonament de Jasó, així com el desterrament i l’assassinat del seus dos fills comès per la pròpia Medea. La dotzena d’integrants de l’Orquestra Terrassa 48, dirigits pel seu concertino Quim Térmens, tenien a banda i banda disposats un piano amb Daniel Blanch i un orgue amb Juan de la Rubia. Al mig de l’escena, amb un elegantíssim vestit dissenyat per Míriam Compte, Susanna Garachana. La dramatúrgia es reforçava amb un exquisit audiovisual de la lluna i el seu reflex sobre el mar dut a terme per Iago Blasi.
Ignasi Cristià, responsable de la direcció escènica, comentava que “Ambrosi Carrión reescriu una Medea que es debat entre la dona i la mare. […] Medea es fa responsable, fins a les darreres conseqüències, de cadascun dels seus actes. L’infanticidi dels seus fills i la seva pròpia immolació, interpretats com a ritual de pas, donarà lloc a una nova era”.
L’accentuació dramàtica d’una música colpidora, amb la profunda sonoritat de l’orgue i els seus multicolors efectes, les cordes que creen un seguit d’atmosferes que acompanyen els diferents estats d’ànim que travessa la protagonista, el so incipient d’un piano interpretat per un excel·lent –com sempre– Daniel Blanch, tot plegat embolcalla les paraules que amb una dicció nítida, fent èmfasi en el seu dramatisme, amb la colpidora narració dels seus propis fets comesos tenia en l’actriu Susanna Garachana una intèrpret dramàtica de primer ordre. Llarguíssims aplaudiments per a aquesta representació d’una obra de la qual ara cal –i desitgem que així sigui– que no resti desenes d’anys un altre cop oblidada.
El concert venia precedit d’obres per a orquestra de corda, com l’exquisida Suite a l’antiga del mestre Ricard Lamote de Grignon –amb ressonàncies barroques– i el refinadíssim Quartet per a l’art del mestre Eduard Toldrà, que fa una mirada al món del classicisme. Finalment, amb l’arranjament realitzat per Daniel Blanch de la sardana Camprodon de Joan Manén, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 ens va mostrar de nou una gran qualitat interpretativa, cohesió en la sonoritat i un treball de molt aprofundiment que denota la tasca que des de l’any 2000 aquesta formació està duent brillantment a terme.
