LLUMS D’ANTIGA. Ensemble Gilles Binchois. Dominique Vellard, direcció. Missa de Barcelona i Missa d’Apt (segle XIV). CAPELLA DE SANTA ÀGATA. 18 DE MAIG DE 2021.
El festival Llums d’Antiga d’enguany ha dut a Barcelona –entre altres solistes i conjunts rutilants del panorama internacional– l’emblemàtic Ensemble Gilles Binchois que, des de la seva fundació en un llunyà 1979, segueix dirigit per Dominique Vellard i continua essent un referent ineludible en la interpretació de la música vocal de l’època medieval i del Renaixement englobant des de la música de l’Escola de Notre-Dame fins a la riquesa polifònica de l’Escola de Borgonya.
Referència de la música antiga, la seva presència a Barcelona tenia una dimensió molt especial: interpretar la Missa de Barcelona, juntament amb la Missa d’Apt, a la capella de Santa Àgata, o el que és el mateix, oferir aquesta música a la capella gòtica del Palau Reial on coetàniament el rei Martí l’Humà i comte de Barcelona –que va manar de fer la capella que servia de baptisteri als peus de la nau– potser va poder escoltar-ne alguna de les parts. Aquesta música –que el conjunt francès ja va enregistrar juntament amb la Missa d’Apt en una gravació discogràfica destacada– formava part d’un programa en què es produïa el retrobament entre una de les primeres misses completes del patrimoni europeu i pertanyent a la Corona d’Aragó amb una missa de bellíssima factura sorgida de la cort papal d’Avinyó. La Missa de Barcelona, que està destinada a l’ofici litúrgic, està copiada en el manuscrit 971 de la Biblioteca de Catalunya. El seu estil polifònic propi del segle XIV i amb una mirada a l’Ars Nova conté les parts habituals de missa, iniciades amb el “Kyrie” i que clouen amb l’“Agnus Dei”. Per la seva banda la Missa d’Apt –procedent de la catedral de Santa Anna d’Apt (Valclusa, França)– segueix l’escriptura polifònica pròpia del segle XIV i apareix l’autoria de Depansis en el “Glòria” i de Tapissier en el “Credo”, juntament amb altres parts que han restat anònimes.
I com si ens trobéssim en la plenitud del XIV, les escollides i meravelloses veus de l’Ensemble Binchois s’enfilaven ja des del “Kyrie” de la Missa de Barcelona en una polifonia en què el grau d’afinació, de la resolució de les complexitats intervàliques, bé fossin de quartes o de cinquenes, ressonaven dins la capella gòtica amb un respectuós silenci amb què les seguia el centenar de privilegiats que van assistir al concert. Vellard dirigia amb la lentitud i el mesurament que requereixen les paraules de la litúrgia, tot atorgant el sentit just al significat del “Credo” i el “Glòria” i en els passatges breus homofònics tan propers al cant gregorià per atorgar una solemnitat d’una bellesa que ens apropava –salvant les evidents distàncies estilístiques i conceptuals– al cant de l’abadia de Sant Pere de Solesmes. Refinament i concreció, curosa realització dels melismes que apareixen sobre algunes de les vocals dels “Amén”, però que mai desvirtuaven la contenció d’un cant elegant que a moments venia acompanyat instrumentalment pel propi Vellard i dos músics que creaven el suggeridor ressò de les violes. La sincronització entre les veus, el curós domini de l’espai –el propi Vellard reconeixia al final del concert la bona acústica que té la capella de Santa Àgata per a aquest repertori–, creaven una versió de referència d’aquesta música oferta per set veus d’una qualitat individual perfectament adequada a les característiques de la música polifònica escoltada. Solemnitat i elegància en el cant, claredat en totes les polifonies exposades, equilibri en l’assemblatge de les veus i aprofundiment en el sentit de les paraules de les diferents parts de les misses, tot coronat –com a l’enregistrament– amb l’Ave Maris Stella i la seva corresponent complexa afinació, resolta amb total eficiència per aquest conjunt referent i emblema de la interpretació de la música polifònica.
