per Albert Torrens
Ho anunciàvem ara fa una volta de sol en fer la crònica del Festival de Música Contemporània de Huddersfield, i enguany la música catalana ha tornat a tenir una presència destacada en aquest certamen que se celebra des de fa gairebé quaranta anys en aquesta petita ciutat del nord d’Anglaterra.
Una operació conjunta entre el Festival, el British Council, l’Institut Ramon Llull i l’Auditori de Barcelona ha permès renovar l’entesa de l’any passat i tornar-hi a convidar autors i intèrprets de casa nostra. Alguns hi han repetit, com el pianista mallorquí Agustí Fernández i el compositor barceloní Hèctor Parra, que en l’última edició va ser-hi convidat com a compositor resident.
És clar que, de fet, aquest acord ja va cristal·litzar el mes d’octubre passat, poques setmanes abans de la inauguració del festival britànic, amb uns quants concerts a Barcelona, coproduccions entre el Festival de Huddersfield i L’Auditori que aquest últim va integrar en la programació d’un nou cicle dedicat a la creació contemporània anomenat Sampler Series.
D’aquesta manera es van poder sentir a Barcelona alguns dels intèrprets que més tard s’han presentat a Huddersfield, com, per exemple, el conjunt Crossing Lines que dirigeix el també compositor Luis Codera i que el 22 de novembre va estrenar, entre d’altres, una obra encarregada pel Festival de Huddersfield al guitarrista i compositor experimental xilè Pedro Álvarez.
Altres concerts d’aquesta edició del Festival amb música catalana, possibles gràcies a la col·laboració de l’Institut Ramon Llull, han estat el de la contrabaixista Katryn Schulmeister, que ha tocat dues obres de Joan Arnau Pàmies, el del pianista Agustí Fernández i el trompetista Peter Evans, i l’estrena de l’obra Filament de Ferran Fages, tots tres inclosos dins la sèrie de concerts de petit format que el Festival anomena Shorts.
Carles Casas
En aquesta edició del Festival de Huddersfield, el regust català es va deixar sentir des del primer esdeveniment, una mena de prèvia a la inauguració oficial: l’artista Carles Casas va actuar en directe en l’acte de presentació al Regne Unit d’una instal·lació audiovisual ja oferta l’any 2010 al Festival Sónar titulada Avalanche i que es defineix com una meditació audiovisual que explora la relació entre el paisatge, la música i l’etnografia.
A través de les imatges projectades simultàniament en dues grans pantalles, Casas descriu les tradicions ancestrals d’un dels pobles més remots del planeta, situat a les muntanyes Pamir del Tadjikistan. “M’agrada molt presentar aquest projecte en festivals de música perquè té molt a veure amb la creació de músiques tradicionals”, explicava Casas a la cloenda de la mostra, “ja que la instal·lació fa algunes incursions en qüestions sonores que gairebé són pròpies de la música contemporània”. Casas, que col·labora sovint i estretament amb compositors contemporanis de l’àmbit britànic –“El meu treball sempre s’enriqueix d’aquest contacte”, afegia–, encara no ha tingut ocasió de fer-ho amb creadors catalans.
La instal·lació de Carles Casas va estar oberta de manera gratuïta en una sala d’exposicions situada en un antic molí paperer durant tots els dies del Festival fins aquest dissabte passat a la nit, en què es va tancar amb una altra interpretació musical en directe, en aquest cas a càrrec d’un conjunt de músics britànics.
Hèctor Parra
Un dels plats forts d’aquesta 37a edició del Festival de Música Contemporània de Huddersfield va tornar a ser la presència d’Hèctor Parra, un dels compositors capdavanters del moment, tant a Catalunya com a l’estranger, on de fet viu des de fa anys.
Aquest dissabte passat, 29 de novembre, a les 3 de la tarda –una hora que encaixa molt bé amb els costums britànics–, la sala de concerts de l’Ajuntament de la ciutat va acollir un concert de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC que, dirigida per Steven Schick, va oferir un programa amb música bàsicament del compositor britànic James Dillon –de qui va fer una estrena mundial–, però encapçalat per l’obra L’absència de Parra, que d’aquesta manera se sentia per primera vegada al Regne Unit.
Composició orquestral inspirada en les obres literàries de l’escriptora francesa Marie NDiaye en què apareixen personatges ombrívols i socialment exclosos que sense adonar-se’n lluiten amb força contra la futilitat de l’existència humana, L’absència és la resposta a un encàrrec del Centro Nacional para la Difusión de la Música per ser interpretada com a obra obligatòria pels candidats del Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués de l’any 2013.
Això explica les diverses textures orquestrals que apareixen en l’obra i que pretenen ser un paisatge sonor laberíntic, una xarxa de motius contrapuntístics i solos gairebé inaudibles: “L’obra havia de posar a prova el director i a la vegada ser molt assequible per a l’orquestra quant a lectura. Està plena de calderons, canvis de compàs, rubatos escrits i no escrits que el director ha d’intuir, crescendi en instruments que no són evidents, intervencions a contratemps, etcètera”, explicava Parra.
L’any passat, durant el concurs de direcció, Parra va tenir el privilegi de treballar la seva obra amb els tres finalistes que la van dirigir i L’absència es va interpretar fins a cinc vegades. Casualment, ara fa dues setmanes, la mateixa Orquestra de Cadaqués la va tornar a interpretar en un concert a Madrid just abans de l’estrena al Regne Unit que va tenir lloc dissabte a Huddersfield.
Parra va fer un forat en la seva atapeïda agenda per ser present i malgrat que no va arribar a temps de sentir-ne els assajos, es va mostrar molt satisfet de la interpretació que en va fer l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC: “L’orquestra és fantàstica, n’ha fet una versió molt refinada i a la vegada plena d’energia quan toca, molt rica. M’ha agradat molt, estic francament content, perquè una partitura que és pura simbologia ha estat completament entesa a nivell musical, realment com l’havia pensat”. L’absència està dedicada a Llorenç Caballero i l’editorial Tritò, així com als músics de l’Orquestra de Cadaqués.
“Amb el director artístic, Graham McKenzie, ens avenim molt i jo sé que li agrada el que faig, però evidentment entenc que el Festival ha de ser molt ampli i jo no puc ser-hi cada any”, assegura Parra a propòsit d’aquesta tercera presència seva en la programació del Festival de Huddersfield. Actualment, el compositor es troba immers en la composició de la seva segona òpera, Wilde, que s’ha d’estrenar el proper mes de maig al Festival de Schwetzingen amb llibret de Händl Klaus i direcció escènica d’un altre artista català, Calixto Bieito.
