TEMPORADA ORQUESTRA BARROCA CATALANA. Lidia Vinyes-Curtis, mezzosoprano. Juan de la Rubia, orgue. Obres de Händel i J. S. Bach. ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI (BARCELONA). 17 DE NOVEMBRE DE 2019.
L’església de Sant Felip Neri, a Barcelona, va presentar un ple absolut per al segon programa de tardor que l’Orquestra Barroca Catalana oferia en la cinquena temporada de concerts. Amb el títol “Camins paral·lels”, cantates, concerts i simfonies de Händel i J. S. Bach van reviure dins l’església barroca barcelonina, plenament contemporània de la vida dels dos compositors alemanys. Un concert que es plantejava amb la idea de fer una trobada entre Bach i Händel, dos compositors que malgrat haver nascut el mateix 1685 a l’actual Alemanya mai no van arribar a trobar-se personalment. El fet, però, és que quan es programa la música d’ambdós compositors, el concert ja té un atractiu inqüestionable, però més encara quan les versions recauen en l’Orquestra Barroca Catalana, que concert rere concert ens mostra la seva vàlua interpretativa, factor que explica l’èxit creixent de públic que acompanya les seves actuacions. Si a aquest aspecte, hi sumem la presència a l’orgue de Juan de la Rubia i de la mezzosoprano especialista en música barroca Lidia Vinyes-Curtis, el reclam artístic fins i tot guanya enters.
Música ben escollida, espai idoni per escoltar-la i intèrprets de màxima vàlua artística es van congeniar per oferir-nos un concert realment deliciós en què tots els contrastos del Barroc, el virtuosisme instrumental i l’elegància vocal que es desprèn en àries i recitatius ens van fer reviure tota l’essència del llegat dels dos màxims representants de barroc musical alemany. Els contrastos de dinàmiques i colors, amb l’alternança de tempos lents i ràpids de l’“Ouverture” del Concerto grosso, en Fa major, op. 3 núm. 4 de Händel, va ser el punt de partida per recrear aquesta atmosfera plenament barroca i preàmbul per comprovar les qualitats en tantes ocasions lloades de Juan de la Rubia interpretant el Concert per a orgue i orquestra, HWV 295 del propi compositor de Halle. Els contrastos entre moviments, la calidesa dels dos “Larghetto” i la lluminositat que desprenien els “Allegro” creaven un joc de clarobscurs de gran bellesa i del tot apropiats per a aquest bellíssim Concert de Händel.
La veu de Lidia Vinyes-Curtis seguiria pouant en la música de Händel interpretant deliciosament la cantata Splenda l’alba in Oriente, amb dues àries que emmarquen un recitatiu en què de nou va tornar a brillar aquest meravellós instrument vocal que posseeix la cantant barcelonina i que ha pogut escoltar-se en sales rellevants d’arreu. Música deliciosa cantada amb refinament, sensibilitat i adequant-se plenament a les característiques estètiques de la composició. La “Simfonia” de la Cantata BWV 146 donava pas a la música de Bach, en què Juan de la Rubia va mostrar tot el seu virtuosisme en una obra de gran demanda tècnica i que perfectament agombolat per l’orquestra va omplir de matisos, contrastos i jocs d’efectes realment bells. Finalment, la Cantata BWV 170, “Alegre repòs, preat gaudi de l’ànima”, ens va portar novament la veu de Lidia Vinyes-Curtis, en una interpretació en què també va sobresortir l’oboè de Josep Domènech i en què novament la delicadesa i la perfecta simbiosi entre veu i instruments per crear colors matisats ens van apropar a tota la placidesa que desprèn la música d’aquesta pàgina de Bach.
Imatge destacada: obtinguda a www.facebook.com/OrquestraBarrocaCatalana?ref=hl
